“Pedra i Sang és tota una tradició de Sant Cugat. Tant de bo passi de pares a fills“
Xavier Tor (Barcelona, barri de Gràcia, 31 d’agost de 1940) va viure fins als catorze anys a la Seu d’Urgell. Anys més tard va aconseguir feina com a director de la sucursal de la Caixa a l’avinguda Cerdanyola i es va traslladar a Sant Cugat. Tor és un actor de raça que ha fet moltes obres de teatre, sobretot teatre clàssic i Zarzuela, així com anuncis de televisió (és l’avi de la Casa Tarradellas) i sèries, com ‘Merlí’, ‘Gavilanes’ o ‘La que se avecina’. A més des de fa deu anys interpreta a l’abat Biure a l’obra santcugatenca ‘Pedra i Sang’, que recrea un fet històric: l’assassinat de Biure durant la missa del Gall de 1350 al Monestir. Un musical amb 30 intèrprets en directe i que es pot veure el 25, 26, 27 i 28 de desembre a la sala Capitular del Monestir.
Com es defineix Xavier Tor?
Soc una persona molt tranquil·la, molt natural i amic dels meus amics. No tinc cap enveja de ningú i si puc passar desapercebut, millor!
Des de 2001 formes part del repartiment de l’obra santcugatenca ‘Pedra i Sang’, primer fent de Pere Çarovira i des de 2011 d’abat Biure, substituint a Jaume Pla.
Jo he estat sempre a ‘Pedra i Sang’. Quan Jaume Pla es va retirar, la Dolors Vilarassau (directora de l’obra) em va donar a mi el paper i va ser una gran satisfacció perquè no deixa de ser un fet històric. Fer d’abat Biure és molt important.
Quin és el secret per què una representació teatral com ‘Pedra i Sang’ porti vint edicions?
És com totes les coses, si estan ben fetes, no poden morir mai. Pensa que gràcies a aquest fet (la mort de l’abat Biure durant la missa del Gall de 1350) les lleis d’herència van canviar a Catalunya. Al final, després de 20 anys, aquesta representació ja queda com una cosa emblemàtica i fixa, com si fossin els Pastorets o el Paga-li Joan. A més ‘Pedra i Sang’ agrada i agrada molt i és tota una tradició de Sant Cugat! Tant de bo passi aquesta tradició de pares a fills.
I per què agrada tant?
Per què juga, i molt, el poble. El poble té una importància molt gran a ‘Pedra i Sang’, com les tragèdies gregues. Té més importància el poble que els actors.
Després de deu anys fent d’abat Biure et deus saber el text de memòria, no?
Totalment. Abans de la representació sí que faig un repàs.
Imagino que per fer aquest personatge t’has hagut de documentar força. Hi ha alguna cosa que t’hagi sorprès?
Sí, aquest home era mestra d’obres, és a dir, era l’arquitecte de l’època. Per tant, sabia força quan es va construir el Monestir. Sempre estava pendent de la construcció i de què valia molts diners. Per mi que era un home un pèl exigent, però és un personatge encantador..
Xavier tu vas començar fent Pastorets…
Sí, vaig néixer a Barcelona, però amb tres mesos vam anar a viure a la Seu d’Urgell i vaig estar fins als catorze anys. Formava part de l’escolania de la Catedral de la Seu d’Urgell i vaig arribar a ser el solista. A l’escola cada any em feien cantar i actuar. I els Pastorets com eren un clàssic vaig començar fent de pastor.
Ets l’actor que més vegades ha representat Terra Baixa a Catalunya, més de 500 representacions fent el personatge de Manelic.
Exacte, pensa que ho he fet a tots els pobles i poblets. A tot arreu! I fins i tot sense guanyar ni un duro. Abans un poble et trucava i “et llogava”. Et deien: “Vostè vingui i farem l’obra amb la companyia del poble”. Això era meravellós. Moltes vegades et costava cèntims i tot, però era una satisfacció personal enorme.
De jovenet vas entrar a treballar a la Caixa i vas ser director de la sucursal de l’avinguda Cerdanyola. Com combinaves la teva feina a la Caixa amb el teatre?
El teatre el feia normalment en èpoques de vacances. Quan sabia que tindria, per exemple, 30 representacions, doncs m’agafava vacances.
Vas ser un dels actors que va estrenar i inaugurar el Teatre Auditori l’any 1993. Com ho vas viure?
Sí, van ser tres obres les que van inaugurar el Teatre Auditori i jo tinc el plaer de sortir a les tres. Va ser un dia meravellós. Eren les 5 o les 6 de la matinada i encara estàvem muntant llums i jo a les 8 entrava a la Caixa a treballar!
Com veus aquest equipament públic?
És una joia, però em queixo de què ens van dir que seria un teatre del poble per al poble, cosa que no ha estat veritat. Per mi és un teatre d’obres de teatre de Barcelona. I la sala Clavé del Teatre de la Unió hauria de ser la sala B de l’Auditori. Però encara està tot molt endarrerit.
A més de teatre, has fet molts anuncis al llarg de la teva carrera.
Últimament ja no surto tant, però he fet molts anuncis. El primer que vaig fer va ser de la Gillette fa 45 anys. En aquelles èpoques jo estava fent teatre professional a Barcelona i em van vindre a buscar. Vaig ser l’actor exclusiu de Gillette durant 3 anys i estava molt ben pagat. Amb el sou de l’exclusivitat d’un any et podies comprar un parell de pisos. Avui en dia no és així, si et donen 500 euros, ja pots estar content.
Quants anuncis podies arribar a fer en un any?
En un any vaig arribar a fer 40 i escaig anuncis, un cada setmana. Em van arribar a comparar amb la Teresa Gimpera de tants anuncis que feia. La Teresa i jo érem els dos actors que estàvem treballant constantment en anuncis.
A més, ets l’avi de les pizzes de la Casa Tarradellas.
I tant! Va ser genial! Vaig estar una setmana com un rei en una masia al costat d’Olot meravellosa. Era una casa llogada.
T’agrada la pizza?
Soc bastant antipizza. Bromes a part, no soc molt formatger, però les de Casa Tarradellas estan bones.
També has fet sèries com ‘Merlí’ o ‘La que se avecina’.
Amb ‘La que se avecina’ vaig estar tres dies a Madrid i la veritat és que molt ben pagat i amb un tracte genial. Tenia una caravana per mi sol i tot.
Diferents actrius han denunciat que no hi ha papers per dones grans. Trobes a faltar guions de teatre o televisió amb papers per actors de més de 65 anys?
Sí que ho trobo a faltar. El que passa és que sí que hi ha papers per gent gran, però ho fan actors joves que llavors els maquillen de grans. Vaig estar vuit anys a la junta de l’Associació d’Actors i ja em queixava d’aquestes coses.
Quan vas venir a Sant Cugat?
Doncs fa uns 60 anys. Tinc 3 fills però vaig arribar aquí solter. Amb el temps, a més de fer teatre i ser el director de la Caixa de l’avinguda Cerdanyola, al final et coneix tothom. A més he muntat un grup d’havaneres, ‘Els Nois de l’Eixida’.
I d’on et ve aquesta passió per les havaneres?
Quan estava estudiant formava part de l’estudiantina (tuna) i tocava la bandúrria. I per cert, en aquella època un company d’estudiantina era el Joan Manuel Serrat. I amb la colla de “tunus”ja portem 60 anys junts. Gràcies a l’estudiantina he conegut mig món. Vaig formar part de la Fira Mundial de Nova York de l’any 1965 i vam estar 4 mesos allà. A la Caixa vaig demanar excedència.
