Brotons dirigeix Brotons

És un luxe poder assistir a un concert i escoltar obres de compositors contemporanis. En certes ocasions, alguns dels compositors tenen la sort de poder assistir als concerts en els quals s’interpreta la seva obra. De tant en tant, els compositors tenen l’oportunitat de dirigir una obra seva, però el que és inaudit és que un compositor dirigeixi un concert només amb obres seves.
descriptiva, donat que el compositor va voler il·lustrar uns quadres a través de la música. Més tard el compositor Maurice Ravel (1875-1937) la va adaptar per a orquestra simfònica.

Un matí d’orquestra

Des de la passada tardor, l’Orquestra Simfònica Sant Cugat participa en el projecte Un matí d’orquestra. Es tracta d’una activitat dissenyada per Apropa Cultura que està especialment ideada per a persones amb discapacitat intel·lectual. Apropa Cultura va néixer l’any 2006 amb l’ànim d’enriquir, a través de la cultura, la vida de les persones amb vulnerabilitat.
descriptiva, donat que el compositor va voler il·lustrar uns quadres a través de la música. Més tard el compositor Maurice Ravel (1875-1937) la va adaptar per a orquestra simfònica.

En el bell Danubi blau de Johann Strauss (II)

El compositor austríac Johann Baptist Strauss (Neubau, 1825-Viena, 1899) va escriure l’any 1867 el vals En el bell Danubi blau op. 314 (An der schönen blauen Donau) per encàrrec de Johann Herbeck, director del Wiener Männergesangverein. Aquesta formació ha estat un cor exclusivament d’homes fins a principis d’aquest any 2022, quan s’han incorporat dones. El motiu de l’entrada de dones és la sobtada baixa de cantaires masculins a causa de la pandèmia. La lletra inicial de l’obra era de Josef Weyl. Aquest vals cantat no va causar massa emoció quan es va estrenar amb el cor el 13 de febrer de 1867 a la Sala Diana de Viena sota la direcció del Rudolf Winburn.
descriptiva, donat que el compositor va voler il·lustrar uns quadres a través de la música. Més tard el compositor Maurice Ravel (1875-1937) la va adaptar per a orquestra simfònica.

“Quadres d’una exposició”, de Mússorgsky

“Quadres d’una exposició” és una suite formada per deu peces que el seu compositor, Modest Mússorgsky (1839-1881), va escriure per a piano l’any 1874. El nom original de l’obra era Hartmann, ja que el compositor la va dedicar a l’arquitecte i pintor Víktor Hartmann, que havia mort poc abans. En aquesta obra, Mússorgsky va fer un viatge musical sobre una exposició de quadres que l’artista Hartmann va fer l’any 1874. Es tracta d’una música
descriptiva, donat que el compositor va voler il·lustrar uns quadres a través de la música. Més tard el compositor Maurice Ravel (1875-1937) la va adaptar per a orquestra simfònica.

La FMA transforma espais d’oci

La FMA transforma espais d’oci

Per FMA (Festa Major Alternativa)

La Festa Major Alternativa torna a la seva fórmula de sempre! Després de dos anys de pandèmia, l’assemblea torna amb molta força amb 3 dies d’activitats i concerts!

La programació de dies inclou activitats familiars, tallers, un vermut electrònic, el concurs de truites de la CUP i l’esperada Batalla de Penyes! Cada vespre, un col·lectiu local oferirà sopar i després començaran els concerts. Els concerts de les tres nits estan dividits per temàtiques.

La primera nit serà de música urbana, la del divendres de divendres punk i versions i la de dissabte “bailoteo” amb sons com la kúmbia o afro-folk, així com la Batalla de PDs que ja comença a ser un clàssic de la FMA. Com cada any, hem treballat la programació perquè sigui paritària i amb una alta representació d’artistes locals.

L’any passat buscàvem un nou rei pel poble, aquest any seguirem les aventures del Teo, que s’ha fet gran i es troba dia rere dia amb les dificultats que tenen els i les joves que viuen a Sant Cugat. Amb aquesta temàtica pretenem poder tractar diferents problemàtiques socials transversalment, ja que ens sembla que malgrat el moment d’eufòria que pot suposar una FMA després de la pandèmia, no podem oblidar el rastre de desigualtats i injustícies que aquesta ens deixa i, sobretot, en una ciutat com la nostra.

Des de l’assemblea de la FMA treballem any rere any per ser una alternativa a un model d’oci santcugatenc de discoteques perifèriques on sona sempre la mateixa música i on l’oci només representa un espai d’evasió. Per això, aquest any, en Teo transforma espais d’oci

Vols que et recomani un llibre?

Vols que et recomani un llibre?

model-opinio-eva-tataret

 

Crec que durant la part més important de la meva vida he estat envoltada de llibres. Primer, per formació, és clar, després ja per gust, i ara, des de fa més de deu anys, per ofici. Contes i més contes, llibres sobre contes, sobre com explicar-los… sense perdre les lectures per pur plaer. I, des de fa uns tres anys, visc els llibres també des d’una nova perspectiva: la mediació literària. Aquest concepte m’agrada moltíssim! El mediador literari és qui acosta la literatura a l’altre. Com? Doncs en el meu cas a través de cursos i tallers, dels clubs de lectura i, aquest curs, a la biblioteca de l’institut, recomanant llibre a adolescents i joves estudiants, i també als docents que s’acosten a la lectura per plaer.


I una forma de mediació literària que per mi era desconeguda és a través de la recomanació a la llibreria, en el meu cas, a El Pati de llibres. Recomanar a la llibreria fa entrar en joc un factor que fa que l’acte de mediació sigui diferent. A la biblioteca, agafen el llibre i, si no els ha agradat —perquè no he encertat en la recomanació—, el tornen i n’agafen un altre. A la llibreria, però, la recomanació, la feina com a mediador, suposa que el lector compra el llibre. Per a mi, això suposa que aquesta recomanació ha de ser més curosa encara. I he de confessar que la recompensa emocional és enorme quan el lector de la llibreria et fa un retorn positiu.

I, finalment, voldria destacar la meva activitat de mediadora literària a través d’aquesta petita secció al Sant Cugat Magazine. Cada mes us recomano lectures, sense veure-us, sense que conversem i és com un salt al buit, que m’ha fet aprendre molt, i pel qual us volia donar les gràcies!


Per acabar, dos recomanacions: si hi ha un conte genial que parla de llibres, de recomanacions, de biblioteca, de lectors… és L’Amy i la biblioteca secreta, d’Alan Gratz i editat per Takatuka. Als adults que el llegeixin els donarà un munt de títols per fer una biblioteca de qualitat a casa. I un llibre preciós: La Lladre de llibres, de Markus Zusak, editat per La Campana Editorial. Ja em direu què us ha semblat.








Sí és sí

Sí és sí


El 25 de maig s’aprovava el projecte de llei de llibertat sexual, Sí és Sí. Faltarà encara el seu pas pel Senat. Amb reforma del codi penal perquè el consentiment sigui la peça clau en jutjar els delictes sexuals, traient la distinció entre abús i agressió sexual. Fins ara, per considerar-se agressió sexual havia d’haver-hi violència física, intimidació o arma. La tipificació entre abús o agressió sexual estava en l’exercici de violència o intimidació.

Segurament recordaràs el cas de la ¨Manada¨ on en primera instància es va considerar abús perquè la judicatura no va entendre que cinc homes poguessin intimidar a una noia de 18 anys en un portal, doncs en cap moment ella va presentar oposició física. Indignació total i els carrers es van omplir de veus cridant ¨no és abús, és violació. Fins a arribar a l’Audiència no es va determinar que havia sigut violació i l’estat de shock de la noia no significava en absolut el consentiment sinó una mesura de supervivència.

Les violències sexuals són una de les vulneracions més habituals dels drets humans i que afecta de manera més desproporcionada a les dones. Desapareix, doncs, la paraula abús i tot acte no consentit serà considerat agressió sexual i tota penetració no consentida, violació.
Les crítiques s’han deixat sentir en alguns sectors que qualifiquen de populisme punitiu la reforma. També associacions de dones prostitutes i en 11 organitzacions de drets humans doncs en el segon borrador del projecte de llei el govern afegia el ferm compromís d’abolir la prostitució. Les dones prostitutes consideren que les criminalitzen i que volen invalidar el consentiment del treball sexual, negant-les la capacitat d’acció i les decisions d’un grup compost bàsicament per dones. L’abolició per elles suposaria augment de la seva vulneració a la violència i a l’explotació, reclamen escolta per part de l’administració.

La llei ens oferirà un marc legal, però ens fa falta molta perspectiva de gènere, molta educació en violències i molta formació en molts sectors de la societat perquè cap víctima sigui qüestionada.