“El català s’hauria de deixar de refinament i ser una mica més agosarat i més gamberro”
L’actor santcugatenc Carles Martínez (Terrassa, 1966) fa 20 anys que viu a Sant Cugat. Martínez és llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre i va cursar estudis d’interpretació a The International School of Drama de Londres. Ha treballat en quasi 100 obres de teatre damunt els escenaris més importants de Catalunya com el TNC, el Teatre Lliure i el Teatre Grec. A la vegada és una de les cares conegudes de la petita pantalla catalana. Ha participat en sèries com ‘Kubala’, ‘Moreno i Manchon’, ‘La memòria dels cargols’, ‘Laura’, ‘Lo Cartanyà’ i ‘La sagrada família’. I no podem oblidar el cinema on ha interpretat el personatge de Lluís Companys a la pel·lícula ‘Tretze dies d’octubre’ de Carles Marques Mercet (2015). A més, interpreta des de fa anys el paper del rei Pere el Cerimoniós a la funció ‘Pedra i Sang’ que s’interpreta cada Nadal a la ciutat des de fa dues dècades i que està dirigida per la santcugatenca Dolors Vilarasau.
Carles, estem al parc Ramon Barnils. Per què has escollit aquest lloc per fer aquesta entrevista?
És un lloc que vinc a estudiar textos i a més és molt tranquil.
M’ha agradat això de què vinguis al parc a estudiar. Quina és la teva tècnica per estudiar textos?
Doncs xerrar sol. Alguna vegada la gent em diu que m’ha vist parlant sol pel carrer. La lletra i els textos surten quan els dius i necessites espais amb tranquil·litat per treure tota la verborrea. Mai estudio davant del mirall, ja que el mirall és més traïdor perquè et jutges i et manipules. El més important és no veure’t.
I quan et veus a la televisió o al cinema, t’agrada veure’t?
No, però suposo que si fas més televisió, t’acabes acostumant. Quan veig una sèrie o una pel·lícula on surto jo, procuro estar sol. Amb la meva veu també em passa, no m’agrada quan l’escolto.
Et vas formar a Catalunya i a Londres. Com va ser aquesta experiència a l’estranger?
Vaig anar una temporada, ja que sempre m’ha agradat com treballen aquella gent i per desmitificar el mite que tenim aquí sobre el teatre anglès.
I vas aprendre de l’humor anglès?
El que vaig veure és que tenen una capacitat molt grossa de riure’s d’ells mateixos. L’humor anglès pot ser molt refinat però a la vegada és molt bèstia. L’humor català és molt còmic però encara li falta una mica de consciència per arribar a aquest punt que tenen els anglesos d’impudor. El català s’hauria de deixar de refinament i ser una mica més agosarat i més gamberro.
I Espanya entén l’humor català?
És que són dues maneres de fer diferents. El fet que no ens entenguin o no els entenguem penso que està relacionat amb tot el que s’està vivint.
Has actuat en els millors teatres de Catalunya i has fet unes 100 obres de teatre. Quina obra ha estat el repte més gran?
La que acabo de fer amb la meva dona, Míriam Alemany, ‘Decadència’ i possiblement és l’obra que m’ha representat més repte, ja que he fet un paper que no havia fet mai. I aquest canvi de registre em feia molt respecte.
És fer divertit interpretar una persona malvada?
És molt divertit i al públic li agrada més. El dolent és humà. Si un personatge bo no té una part tèrbola, no és creïble. Per mi els personatges més complexos són els falsos bons, els que són ingenus però no innocents. I de falsos bons n’hi ha molts en aquesta vida!
La gent de Sant Cugat et recorda per interpretar el personatge del rei Pere III el Cerimoniós a l’espectacle santcugatenc, ‘Pedra i Sang’, basat en un fet real que va succeir en el Monestir de Sant Cugat l’any 1350.
Té una mica de thriller aquesta història de ‘Pedra i Sang’, ja que a partir de l’assassinat de l’Abat Biure es canvien les lleis. I aquell abat, que era tan poderós, ara ja no hi és. A partir d’aquest fet se separa una mica el poder polític del poder religiós.
Aquest 2020 et tornarem a veure a ‘Pedra i Sang’?
Espero que sí! Tot depèn de com tingui l’agenda de l’any i que no hi hagi cap funció durant aquells dies. Desitjo tenir assajos durant el Nadal per poder fer ‘Pedra i Sang’.
Anem a parlar de cinema. Entre les pel·lícules que has fet està ’13 dies d’octubre’ on interpretes a Lluís Companys. Déu n’hi do quin personatge!
El personatge de Lluís Companys em persegueix. El primer que vaig fer quan vaig sortir de l’Institut va ser un monòleg, que encara l’estic fent, que es diu ‘Cambó/Companys’ i allà l’interpretava quan sortia de la presó l’any 1936. I per atzars de la vida em va caure aquesta pel·lícula. A més, ara al maig vaig a València a fer una pel·lícula sobre Frederica Montseny on faig de Companys. És un personatge que ha aparegut a la meva vida i en ’13 dies d’octubre’ interpreto el final dels seus dies.
Carles, de Lluís Companys vas destacar la seva capacitat de seducció. Explica’m!
Hi ha diverses fotografies i comentaris de gent que el va conèixer que diu que era un gentleman molt important. Penseu que s’anava a comprar les corbates a Londres. Era molt presumit i seductor. Hi ha una fotografia d’ell que sembla un actor de Hollywood! Companys és un personatge d’una complexitat enorme i per això la seva grandesa és tan gran. És un personatge ple de contradiccions.
Ets una de les cares conegudes de la televisió, ja que has sortit en sèries com ‘Kubala’, ‘La memòria dels cargols’, ‘Lo Cartanyà’ i ‘La sagrada família’. Què t’ha aportat aquest mitjà?
La televisió és popularitat. La gent que no va mai al teatre et coneixen per la televisió i això fa que et vinguin a veure. I això és una cosa molt positiva, ja que si agrades per televisió, llavors venen al teatre. També m’ha passat amb la veu. Entrar en un lloc, demanar un tallat i algú dir-te que et coneix per la veu.
Es troben a faltar sèries com ‘La sagrada família’?
Sí, es troben a faltar sèries de sentiments i d’humor, humor bàsicament. Som una societat cada vegada més seriosa. Ens estem convertint en una societat massa fatalista. I no vull frivolitzar perquè hi ha uns problemes molt greus, però no sé fins a quin punt les coses podrien anar millor si hi hagués una mica més de sentit de l’humor.
Ets fill de Terrassa però fa 20 anys que vius a Sant Cugat. Què destaques de la ciutat?
M’agrada la situació i l’espai. Estem en un lloc privilegiat. I també a Sant Cugat m’he trobat una gent meravellosa.
