L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha celebrat aquest dilluns 27 d’abril, a la Sala de Plens, un acte institucional d’homenatge a les víctimes del nazisme i del feixisme, en el marc del Dia de l’Homenatge als deportats espanyols als camps nazis, que es commemora el 5 de maig.
La trobada ha servit per honorar la memòria de les persones deportades, especialment les veïnes i veïns de Sant Cugat, i reafirmar el compromís de la ciutat amb la memòria democràtica com a eina educativa i de conscienciació, amb un paper central del jovent. Alhora, i de manera simbòlica, el col·lectiu Som Memòria Som Veïnes ha traspassat el llegat de la conservació i difusió de la memòria històrica als joves de la ciutat.
L’acte s’ha iniciat amb la lectura del manifest commemoratiu del 5 de maig, a càrrec de l’Amical de Mauthausen, entitat referent en la preservació i divulgació de la memòria dels deportats republicans.
Joventut i memòria: de l’aula a Ravensbrück
Un dels eixos principals de l’homenatge és la presentació del projecte educatiu que alumnat de primer de batxillerat de l’I.N.S. Joaquima Pla i Farreras desenvolupa conjuntament amb l’Amical de Mauthausen, que, després d’un període de treball i estudi previ, culminarà amb un viatge al camp de concentració de Ravensbrück, a Alemanya, camp nazi de dones on va estar deportada Neus Català. A la seva tornada, la delegació d’alumnes d’aquest centre faran una roda de trobades en diferents centres educatius per compartir la seva experiència amb altres joves de la ciutat.
En aquest context, es presenten també els estendards del projecte “Sargir la Vida”, una iniciativa del Museu de Sant Cugat que homenatja els sis deportats santcugatencs als camps de concentració nazis a través d’un procés de creació tèxtil col·lectiva. Durant l’acte, s’ha efectuat la transmissió simbòlica per part dels col·lectius “Som Memòries, Som Veïnes”, “Lletres Filades” i Residència “Sant Cugat” a l’alumnat de l’ I.N.S. “Joaquim Pla i Farreras” de l’estendard que viatjarà a Ravensbrück, perquè el portin amb ells com a gest de memòria, compromís i continuïtat.
Aquest moment representa el relleu generacional en el treball memorial, amb el traspàs simbòlic als joves de la responsabilitat de preservar la memòria.
La regidora de Memòria Històrica, Esther Madrona, destaca: “Commemorar l’Holocaust i la deportació als camps nazis és una obligació democràtica i un exercici col·lectiu d’aprenentatge com a societat.” i subratlla: “Treballar amb joves és clau per crear consciència crítica i prevenir la repetició dels horrors del feixisme. En aquest sentit, iniciatives com les de “Sargir la Vida” o el projecte de Ravensbrück demostren que la memòria democràtica pot ser viva, creativa i participativa.”
