El poeta Ramon Boixeda ha guanyat el 23è premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater. El veredicte s’ha donat a conèixer avui en roda de premsa, en què han participat l’alcalde, Josep Maria Vallès; el president del jurat del Premi i editor d’Edicions 62, Jordi Cornudella; i el guanyador, Ramon Boixeda.
Organitzat per l’Ajuntament de Sant Cugat, Edicions 62 i la Comissió Ciutadana Gabriel Ferrater, el Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater és un dels certàmens poètics en llengua catalana més prestigiosos i més ben dotats econòmicament i té un alt nivell de participants, que provenen de les diverses parts del territori en llengua catalana. Es premia una única obra amb 10.000 € i una escultura de l’artista santcugatenc Pep Codó, i la publicació del llibre a Edicions 62.
El lliurament del 23è Premi i la presentació del llibre guanyador es farà al mes d’octubre dins del marc del Festival nacional de Poesia a Sant Cugat. En aquell moment també es presentaran les bases de la 24a edició d’aquest premi.
L’alcalde Josep Maria Vallès ha destacat la importància del Premi per a la ciutat de Sant Cugat: “A Sant Cugat tenim un gran compromís amb el fet cultural. Una de les nostres grans línies d’actuació és apostar per la creació i la promoció de la poesia. L’exemple és l’organització d’aquest premi –un dels més ben dotats en poesia catalana- però també l’organització del Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat que enguany arriba a la 25a edició (una fita importantíssima en el nostre país) o del Premi Gabriel Ferrater de poesia per a centres de secundària.” També ha volgut agrair “a la Comissió Ciutadana Gabriel Ferrater i a Edicions 62 l’aposta conjunta per impulsar aquest premi. Des de l’Ajuntament ens agrada treballar de forma cooperativa. En aquest cas el resultat és que som capaços d’organitzar una iniciativa cultural tan potent com aquesta. També el nostre agraïment a l’Associació Gabriel Ferrater que dona suport al premi des de fa uns anys i organitza activitats poètiques a la ciutat de manera permanent. Així mateix, ha felicitat Ramon Boixeda “moltes felicitats pel premi i per l’obra guanyadora, que ha estat excel·lentment valorada per un jurat de grandíssim prestigi.”
Jordi Cornudella, president del jurat del Premi, ha explicat: “Aquest any s’han presentat al premi més llibres bons del que sol ser habitual, i n’hi havia dos que a tots els membres del jurat ens semblava que tenien prou mèrits per guanyar. Si ens vam acabar decantant per Pols, de Ramon Boixeda, és perquè és un llibre molt ben articulat en les cinc parts que té, perquè la veu lírica hi està molt ben modulada i perquè la proposta de cada poema (i del conjunt, esclar) busca sempre satisfer l’interès dels lectors. És un llibre d’una rara maduresa.” Cal recordar que els membres del jurat han estat Jordi Cornudella, Marc Romera, Anna Maluquer i Marta Pessarrodona.
Ramon Boixeda, guanyador, ha declarat: “Sobre el fet de rebre el premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat: d’una banda, hi ha un cert punt de vanitat personal; d’una altra, m’agrada pensar que serveix perquè el llibre tingui més recorregut/visibilitat. Vull dir: hi ha, posem per cas, tota una tasca de recitals i altres que ajuden a fer córrer el llibre, tasca que ara mateix no em tira gaire, diguem. I, a més a més, resideixo a Sevilla, la qual cosa dificulta ser present en els actes i coses del ‘mundillo’, i ja està bé. És a dir, el premi pot ajudar a cobrir una mica tota aquesta part. I bé, voldria mostrar també el meu agraïment al jurat i als organitzadors. És un premi que segueixo, i Gabriel Ferrater un poeta -i no només poeta, és clar- que m’interessa”.
Sobre “Pols”
Amb relació a l’obra l’autor ha comentat “no sé si soc el més adient per a parlar-ne: jo ho deixaria al jurat, això. No soc gaire amic, ni en sé, de confegir frases que resumeixin el llibre: el que vull dir ja ho procura dir el llibre i no tinc gaire manera d’expressar-ho d’una altra forma que no tendeixi a la simplificació, o a la banalització, o fins i tot a certa grandiloqüència, que no és sinó una altra forma de banalització. Dit això, viam si me’n surto. Ara com ara m’agrada pensar que el llibre bé pot funcionar també com una mena de petit testament vital, espiritual i estètic i més coses. Almenys des del lloc a on em veig avui. També una mica per allò que l’últim llibre esborra els anteriors. Però és possible que d’aquí a un temps no ho vegi així, o sigui que… Bé. El llibre està compost per diferents parts prou diferents i alhora prou iguals: n’hi ha una que pretén revisitar l’origen del món, una altra de més existencial, una altra més juganera, una altra més propera a experiències quotidianes, una que s’acosta a les posteritats des d’una certa ironia, i encara una altra diguem-ne còsmica, d’estrelles i estrellats. Una nit que surt al començament i al final… Al capdavall, les parts (i, per tant, els poemes) són com anells d’un mateix arbre, trobo. Anells que, tanmateix, es van trenant i brancant entre ells. Potser el títol serveix com a declaració d’intencions: Pols funciona com a homografia triple, diguem: el pols entès com la cosa que tendeix a la vida o almenys a ser-ne espurna; la pols entesa com la cosa que tendeix a la mort o a ser resta, vestigi; i, encara, el pols entès com la tensió que es dona justament entre el pols en masculí i la pols en femení, i que no deixa de ser la pròpia escriptura. Hi ha expansió i contracció, un sondar l’enfrontament entre dues parts equilibrades… I, en fi, em penso que el llibre opera una mica en aquests tipus de freqüències. Si de cas que ho digui el jurat.”
Ramon Boixeda
Va néixer el 1981 a Sant Julià de Vilatorta i actualment resideix a Sevilla. Ha publicat, entre d’altres, el llibre de poesia El cel dins un pou (LaBreu Edicions, 2022). En matèria de premis, ha rebut el Josep M. López-Picó de la Vila de Vallirana i l’Ausiàs March de Gandia, Les beceroles successives (Edicions 62, 2020).
També ha exercit la crítica literària en diferents mitjans del país.
