Com poseu el paper de vàter? Us agrada més que pengi per davant o per darrere? Per a alguns, no és una qüestió menor, fa una pila d’anys va ser motiu d’una encesa polèmica a la secció de Cartes al director de La Vanguardia. Jomateix també soc una mica obsessiu amb la matèria, fins al punt que he arribat a canviar-lo quan me l’he trobat del revés, sigui on sigui. No, no us diré comm’agrada.
Darrerament, l’actualitat política i, sobretot, les raons que desencadena a les xarxes socials, em fa pensar sovint en l’afortunat equívoc que proposava la traducció del títol d’aquesta excel·lent comèdia. Un dia et diuen que són
d’esquerres i l’altre defensen l’obligació de dur el hijab com si fos el símbol de llibertat cultural més progressista de la història. És clar que, per compensar, l’endemà celebrem el topless a platges i piscines, les mateixes on et pots banyar sense treure’t el burca, però mai en calçotets. Sembla que, quan estirem la manta per tapar-nos el cap, deixem els peus despullats.
A les xarxes, tot aquest vaivé es multiplica fins al mareig. Qualsevol situació
provoca atacs i contraatacs, les claques han arribat a un punt del tot
insuportable i la més mínima gràcia d’un cap de files —no, un líder és una altra cosa— va seguida de la consigna que tots els acòlits repeteixen com un
mantra. I els altres contesten. I els peus es tornen a destapar, amunt i avall, pel davant i pel darrere.
La sensació és, finalment, que, als que diuen tenir cura de la cosa pública,
només els preocupen les seves polèmiques balderes, mentre tota la resta no
deixem de rebre. Pel davant i pel darrere.
