(24/12/2022 – Redacció)
Durant aquests dies s’estan duent a terme les tradicionals representacions de Pedra i Sang, que van començar aquest 23 de desembre amb un passi especial per a la premsa. En acabar la funció, els Amics de Pedra i Sang van entregar el Premi Gall d’Honor, un reconeixement a una persona o col·lectiu destacat en l’àmbit de la Cultura santcugatenca, en especial pel que fa al teatre i per la seva contribució a “Pedra i Sang”. Un premi que aquest any ha estat molt especial i que ha volgut reconèixer la tasca de Dolors Vilarassau al llarg d’aquestes 20 edicions com a directora de l’espectacle, en l’any en què han decidit fer un relleu generacional en la direcció artística de “Pedra i Sang”
L’orígen
“Pedra i Sang” celebra enguany la seva 20 edició, tot i que ja fa 22 anys que aquesta tragicomèdia musical es va estrenar a la ciutat. Abans del canvi de mil·leni, la Cia Tetrateatre representava espectacles poètics multidisciplinaris cada Nadal al Monestir de Sant Cugat, L’any 2.000 es va commemorar un tràgic aniversari. Feia 650 anys que l’abat Biure del Monestir de Sant Cugat, havia estat assassinat en plena missa del gall i en presència de tota la població per un grup de nobles del Vallès capitanejats per cerdanyolenc, Berenguer de Saltells. L’Ajuntament va demanar a la Companyia Tetrateatre que fes un espectacle poètic sobre aquell magnicidi sacríleg, un dels fets històrics més singulars de la ciutat i del que van derivar gran quantitat de llegendes.
El text
El guió del que acabaria convertint-se en “Pedra i Sang” es va encarregar a Josep Maria Jaumà, autor teatral novell, que en aquells impartia l’assignatura sobre Shakespeare a l’Autònoma i gran traductor de poetes de parla anglesa. Jaumà va fer un text en versos blancs decasíl·labs. La versificació era tan precisa que quan amb posterioritat es pensà a fer-ne parts musicades no s’hagué de tocar ni una sola síl·laba. La part musical s’encarregà a Joan Alavedra, gran expert en música per l’escena, que feu una música polifònica per un cor a capella. Una música que al llarg dels anys ha quedat indestriablement unida a l’espectacle.
L’argument
Argumentalment, l’obra es basa en el fet real que el pare de Berenguer de Saltells llegà en testament tota la seva herència al Monestir de Sant Cugat i un cop mort es presentà Berenguer de Saltells davant l’Abat Biure reclamant l’herència com a fill legítim. L’advocat Pere Çarovira actuà com a mitjancer entre les dues parts en el contenciós i declara Saltells com a beneficiari de l’herència, establin-se com a data límit pel pagament la Nit de Nadal de 1350. Com que l’abat no complia amb el pagament, un grup de nobles del Vallès capitanejats per Berenguer de Saltells irrompen a l’església durant la missa del gall i maten a l’abat en presència de tota la població. Aquest fet cal emmarcar-lo en el context de lluites medievals entre els poders feudals de la noblesa i de l’Església. I amb el poder emergent del Rei (Pere III, el Cerimoniós) qui acabarà aconseguint l’herència.
Els altres protagonistes
A part dels personatges històrics principals, a l’obra hi ha uns monjos prototips, que aporten comicitat a l’espectacle en alternança amb les escenes més dramàtiques dels personatges centrals.
També destaca el personatge col·lectiu del Poble que juga a l’anacronisme entre el present i el passat, i que propicien alguns canvis en el guió edició darrera edició. El poble és el transmissor de les tradicions i de les llegendes i qui porta la veu cantant i interpreta a capella la música de l’obra i qui polemitza amb el col·lectiu de monjos.
La direcció
Dolors Vilarasau directora de l’espectacle des dels seus orígens, va idear un espai escènic fet a la mida de les reduïdes dimensions de la i Sala Capitular del Monestir, pel cap baix uns 120 espectadors. Les escenes del poble succeïen en un passadís amb el públic que envolta els intèrprets a banda i banda i a un extrem un petit escenari on succeïen les escenes històriques situades al convent.
Els actors
Al llarg dels 20 anys l’espectacle ha tingut dos grans repartiments, la primera dècada amb Jaume Pla, Joan Berlanga i Xavier Tor en el trio Abat-Saltells-Çarovira, i la darrera amb Xavier Tor, Francesc Ollé i Ricard Mariné. El personatge del Rei l’han representat diversos actors Josep Marfull, Carles Sans, Òscar Molina, Albert Pérez i en els últims anys Carles Martínez.
Enguany després de dos anys de pandèmia, s’ha plantejat una renovació en els personatges principals enguany interpretats per Ricard Mariné, Francesc Ollé i Llorenç Serrahima que s’estendrà l’any vinent a altres personatges.
El futur
També hi ha una renovació generacional en la direcció: Dolors Vilarasau qui ha estat durant aquests 20 anys l’ànima i la impulsora de l’espectacle, assumeix enguany la codirecció amb la Martina Vilarasau, que coneix molt bé l’espectacle perquè ha representat les 126 funcions de Pedra i Sang d’ençà que era una nena. A més d’aquesta relació íntima amb el muntatge, la Martina ha cursat estudis teatrals a l’Institut del Teatre i compta amb una visió global de l’espectacle que li permetran assumir la direcció en solitari en un futur.
Uns canvis que propiciaran la continuïtat més enllà de les persones d’una obra que va ser pensada pel Nadal del 2000 i que ha perdurat al llarg del temps convertint-se en una veritable tradició a Sant Cugat i a tot el Vallès.
