Site icon TV SantCugat.cat

Maribel Guillamón

Maribel Guillamón

Associació "No estàs sola"

  • Sí és sí El 25 de maig s’aprovava el projecte de llei de llibertat sexual, Sí és Sí. Faltarà encara el seu pas pel Senat. Amb reforma del codi penal perquè el consentiment sigui la peça clau en jutjar els delictes sexuals, traient la distinció entre abús i agressió sexual. Fins ara, per considerar-se agressió sexual havia d’haver-hi violència física, intimidació o arma. La tipificació entre abús o agressió sexual estava en l’exercici de violència o intimidació.Segurament recordaràs el cas de la ¨Manada¨ on en primera instància es va considerar abús perquè la judicatura no va entendre que cinc homes poguessin intimidar a una noia de 18 anys en un portal, doncs en cap moment ella va presentar oposició física. Indignació total i els carrers es van omplir de veus cridant ¨no és abús, és violació. Fins a arribar a l’Audiència no es va determinar que havia sigut violació i l’estat de shock de la noia no significava en absolut el consentiment sinó una mesura de supervivència.Les violències sexuals són una de les vulneracions més habituals dels drets humans i que afecta de manera més desproporcionada a les dones. Desapareix, doncs, la paraula abús i tot acte no consentit serà considerat agressió sexual i tota penetració no consentida, violació.Les crítiques s’han deixat sentir en alguns sectors que qualifiquen de populisme punitiu la reforma. També associacions de dones prostitutes i en 11 organitzacions de drets humans doncs en el segon borrador del projecte de llei el govern afegia el ferm compromís d’abolir la prostitució. Les dones prostitutes consideren que les criminalitzen i que volen invalidar el consentiment del treball sexual, negant-les la capacitat d’acció i les decisions d’un grup compost bàsicament per dones. L’abolició per elles suposaria augment de la seva vulneració a la violència i a l’explotació, reclamen escolta per part de l’administració.La llei ens oferirà un marc legal, però ens fa falta molta perspectiva de gènere, molta educació en violències i molta formació en molts sectors de la societat perquè cap víctima sigui qüestionada.      

  • Novembre feminista Aviat serà 25 de novembre, Dia Internacional contra les Violències Masclistes. Però el 25 no acaba el mateix dia, el seu esperit de canvi i reivindicació ens haurà d’acompanyar en el nostre dia a dia. Perquè sense fer canvis, el nostre món continuarà matant, violentant i cosificant a les dones. Necessitem canvis estructurals, de base, de valors. Que aquests es reflecteixin en el nostre dia a dia, en les nostres paraules, però sobretot en les nostres accions, si no de res serviran. Eduquem-nos revisant totes aquelles creences que se sustenten en estereotips de gènere, aquelles formes de transmissió per acció o omissió que aboquem als altres, així podrem transmetre a la nostra descendència altres valors de cooperació i equitat. Formem-nos amb perspectiva de gènere per revertir en els diferents àmbits de cada persona. A mi, per néixer dona, no em va donar una perspectiva diferent de l’imperant de la meva societat, però la meva mirada va canviar amb l’experiència vital i amb la necessitat de desestructurar creences que no em servien. Crec que la revolució interior porta a una de col·lectiva. Perquè el que ens passa també li passa a l’altre i el dolor deixa de ser sols meu per compartir- lo amb altres dolors semblants. Aquest 25 de novembre tornem al carrer per reivindicar el que falta i el que no podem perdre doncs s’ha aconseguit amb la lluita constant de moltes dones predecessores, tornem a interpel·lar als homes, doncs la nostra lluita hauria de ser la seva, crear societats justes i igualitàries, tornarem a sortir per nosaltres, les nostres filles i fills i per totes les persones que agafaran el relleu.

  • Qüestió de gènere La violència masclista és qüestió de gènere, té cara i nom de dona. A mi m’ho recorden les 1.019 dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles, des del 2003 fins ara i et recordo que aquí no hi són totes les assassinades a mans de desconeguts o coneguts que no tenien cap vincle afectiu amb la víctima. No hi són i haurien de ser-hi perquè a elles les van matar per ser dones. Imagina’t, llavors, la quantitat de dones que hi hauria. Trista estadística si no ens serveix per conscienciar-nos. Voler parlar i unificar el criteri de violència mas- clista a intrafamiliar és desconei- xença d’un greu problema que com a societat tenim el deure de resol- dre. La violència contra les dones mata, deixa orfes i també ferides de per vida. La violència intrafamiliar existeix, ningú la nega i com no pot ser d’altra manera està reflectida al Codi Penal. Les paraules importen i molt, i hi ha una violència específica que afecta les dones pel fet de ser- ho que es diu violència masclista. Tenim una desigualtat estructural amb formes de comportament diferenciats segons el sexe, naturalitzant i normalitzant comportaments apresos i sense filtre. Establint, mol- tes vegades, relacions de domini i poder en l’home versus submissió i acceptació en la dona. Crec que no hi ha moltes dones que puguin dir que no han patit cap classe de violència o desigualtat arreu del món per part d’algun home. Sigui el que sigui, del més greu al més normalitzat. Desigualtats a la pràctica diària, continua, on moltes vegades acceptem excusant-nos en la biologia, tradició i costum. Si mirem cap a una altra banda pensant que aquí no passa, no passarà perquè no ho veurem. Per canviar les coses necessitem la implicació d’homes i dones, una implicació real, no des de la paraula sinó des de l’acció que genera la consciència. Accions diàries, en el nostre àmbit, en el nostre dia a dia.

  • Prevenció en la violència de gènere La prevenció, com en molts aspectes de la vida, és fonamental per no caure en situacions abusives. Totes les persones en podem caure, ja que a l’inici ens pot costar identificar-les com a tal.

Exit mobile version