Manel Cascante

Per Manel Cascante, meteoròleg i biòleg Malgrat que el fred ha tornat a visitar-nos coincidint amb el canvi d’estació, la natura continua imparable i mostra indicis d’esclat primaveral. A principis de febrer –una mica més tard que l’any passat- van florir els ametllers entorn de Sant Cugat. Després van ser les pruneres, els presseguers i ara els cirerers. També comencen a treure les primeres fulles, arbres com els roures, els plàtans d’ombra o els freixes, també una mica més tard que el 2020. Precisament, la variació de la data de sortida de les fulles dels arbres fluctua d’un any a un altre pel fet que els arbres necessiten acumular un cert nombre d’hores (dies) per sobre de certa temperatura (al voltant dels 6 °C). Fins que no s’acumulen aquestes “hores de calor” l’arbre no pot treure fulles, encara que el termòmetre es dispari a l’alça de forma puntual algun dia de l’hivern. La data de sortida de les fulles és procés altament complex, i variable en funció de les espècies. En realitat, en algunes espècies la calor acumulada no és l’únic factor regulador i també hi entra en joc el fotoperíode (l’allargament de les hores de sol). A banda, hi ha variacions individuals que es fan paleses per exemple, en carrers on s’ha plantat un mateix tipus d’arbre i, tot i això, alguns treuen o perden fulles més d’hora que d’altres.

Per Manel Cascante, meteoròleg i biòleg L’estadística ens indica que els dies més freds de l’any s’esdevenen a casa nostra entre la segona quinzena del mes de gener (la Setmana dels Barbuts) i principis de febrer. Ara bé, hi ha anys de tot, com enguany, que el fred va ser més intens per Nadal i a principis de gener. Paradoxalment, a principis de febrer ja hem guanyat més d’una hora de llum solar al dia i al migdia el sol es troba uns 8 graus més amunt, per tant els raigs solars arriben més directament al terra i aporten és energia per unitat de superfície. Així doncs, en base a això, podríem pensar que al febrer hauria de fer més calor que al desembre, però el cert és que no acostuma a ser així. L’explicació del perquè hi ha un endarreriment del moment de més fred rau en el fet que l’aigua del mar i els oceans presenta una gran inèrcia tèrmica, es a dir, es refreda molt més lentament que l’aire o la superfície terrestre. El refredament de l’aigua s’acaba transmetent a les masses d’aire que hi contacten, un fet que explica en bona mesura el retard d’unes setmanes del moment de més fred.

Per Manel Cascante, meteoròleg i biòleg Després d’un octubre i un inici de novembre moguts pel que fa al temps, Sant Martí ens ha portat, aquest any sí, el tradicional estiuet. La causa d’aquesta clara estabilització del temps ha estat l’arribada del primer episodi anticiclònic persistent de la temporada hivernal, un fet habitual a la nostra latitud durant els mesos més freds de l’any. L’anticicló, però, també és el responsable que sovint, sobretot de bon matí i en hores nocturnes, faci molt més fred a baix a Sant Cugat, Valldoreix o les Planes que no pas a dalt de Collserola. El responsable d’aquesta anomalia és el fenomen de la inversió tèrmica: les altes pressions afavoreixen la subsidència de l’aire, és a dir, el predomini de moviments descendents que faciliten l’acumulació de l’aire fred —més dens i pesat— cap a les parts més baixes de les valls i fondalades. A aquest fet s’hi suma la pèrdua de calor de la superfície terrestre per irradiació en hores nocturnes, cosa que incrementa l’acumulació de l’aire fred en aquestes zones més baixes. De dia, en canvi, el sol trenca la capa d’inversió i el termòmetre tendeix a normalitzar-se: s’atenuen les diferències entre les parts baixes i l’entorn de Collserola.

Per Manel Cascante, meteoròleg i biòleg Quan s’acaben les vacances s’inicia (normalment) la temporada de bolets cap al nord del país. Els bolets, però, no es basen en el calendari sinó que calen condicions de precipitació, temperatura i humitat específiques en el moment de la fructificació, així com en mesos precedents. El temps que fa a la primavera és important, ja que si l’ambient és humit durant aquesta estació es podran desenvolupar correctament els micelis, uns filaments soterrats a partir dels quals es nodreixen els fongs. Enguany la primavera ha estat plujosa arreu, sobretot en sectors del litoral i el prelitoral, un fet que podria beneficiar la sortida de bolets. La temporada comença a l’alt Pirineu a finals d’estiu. L’estiu, però, enguany ha estat molt sec al nord del Pirineu, al cantó francès, on grans extensions de roure, faig o freixe han perdut la fulla a causa de la sequera. Al Pirineu català la pluja ha estat més irregular, abundant cap al Prepirineu i el Pirineu Oriental, escassa al sector occidental. Si el setembre és humit, no patim glaçades prematures ni ventades, així com temperatures extremes, la temporada de bolets podria iniciar-se amb normalitat. A Collserola i als boscos del litoral ens haurem d’esperar unes quantes setmanes més: com a mínim fins a finals d’octubre.

Per Manel Cascante, meteoròleg i biòleg Des que vam entrar a l’estat d’alarma a causa de la pandèmia del coronavirus han estat moltes les persones que, de sobte, han descobert que la biodiversitat és present a zones urbanes: s’han adonat que a les ciutats també hi ha ocells, que els arbres dels carrers canvien, floreixen i atrauen insectes, o que hi ha dies que el cel ens regala sortides i postes de sol espectaculars. El confinament obligat ens ha fet aflorar de nou el sentit de l’observació, un sentit que molts havien deixat rovellar, o que mai havien desenvolupat, a causa del consumisme i el ritme accelerat del dia a dia. El recolliment de la població ha afavorit, de retruc, que baixés molt la contaminació i les emissions de CO₂, o que molts animals, sense la pressió, s’acostessin a pobles, viles i ciutats a la recerca d’aliment o de nous territoris on expandir-se. Aquesta gran crisi mundial també hauria de servir per obrir els ulls i canviar la nostra manera de percebre i relacionar-nos amb la natura. Cal apostar per protegir i potenciar la biodiversitat, aturar l’especulació i el fraccionament del territori, i potenciar tot allò que sigui de proximitat, sostenible i ecològic.

L’incendi de la Floresta i les Planes es va produir l’agost de 1994, no a principis de juliol com la majoria dels incendis devastadors d’aquell fatídic estiu a Catalunya. El context, però, era similar pel fet que, en aquelles dates, bona part de Catalunya es mantenia en una situació extrema de perill d’incendi. En el cas de Collserola, segons les dades de l’Observatori Fabra, entre l’1 de gener i el darrer dia del mes de juliol s’havien recollit 252 litres per metre quadrat, el 91% del que tocaria.

Una primavera molt complicada per als al·lèrgics La tardor va ser extremadament plujosa arreu, també a Sant Cugat, on només durant el mes d’octubre vam recollir 174 litres per metre quadrat.