Araceli Serrano, del Grup d’Atenció de la Víctima de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Sant Cugat, ens explica com treballen des de comissaria a l’hora de gestionar casos de violència de gènere a la ciutat.
Quantes denúncies de violència masclista s’han registrat a Sant Cugat en el que portem d’any?
El nombre de denúncies de violències masclistes dins de l’àmbit de la parella és pràcticament, el mateix que el de l’any passat. On s’ha notat una baixada respecte de l’any passat és en el nombre de denúncies de violències sexuals.
Quin és el perfil d’una víctima de violència masclista a Sant Cugat?
Encara que sigui un tòpic, s’ha de dir que no hi ha un perfil únic, la violència de gènere és transversal i la pot patir qualsevol dona. Dit això, el percentatge més gran acostuma a ser de dones de mitjana edat amb fills a càrrec.
Quins són els tipus de violències més denunciades?
La violència física dins de l’àmbit de parella.
La violència digital o obstètrica són nous tipus de violència, heu rebut denúncies d’aquestes?
La violència digital va en augment per motius obvis i, normalment, s’inclouen dins de l’àmbit de la violència de gènere. De violència obstètrica no n’hem rebut cap denúncia.
Quin és el protocol que es segueix quan una dona presenta una denúncia?
El primer que es fa és oferir-li assistència lletrada especialitzada. Se li pren declaració i se li ofereixen tots els seus drets (com poder sol·licitar una ordre de protecció). Posteriorment, es valora si procedent la detenció o la imputació per prendre-li declaració a la persona denunciada (sempre amb assistència lletrada) i muntar el judici ràpid per resoldre la sol·licitud de l’ordre.
Quins recursos o ajudes s’ofereixen després de denunciar?
Això es tramita des de cada Ajuntament. Nosaltres només oferim protecció depenent del nivell de risc de cada víctima.
Hi ha una alternativa a la denúncia?
No, si hi ha violència, no hi ha alternativa, no es pot fer mediació.
Què passa quan una dona no vol denunciar?
Si una dona no vol denunciar, té dret de no fer-ho. Això no impedeix que, en cas de detenció de l’agressor o coneixement d’un delicte, s’actuï d’ofici i s’informi igualment el jutjat, tot i que, sense la declaració de la víctima, difícilment es podrà condemnar a l’agressor (tret que hi hagi proves contundents, com informes mèdics o testimonis).
Què pot fer un ciutadà si detecta un possible cas de violència masclista?
Trucar al 112 per activar la presència policial (si és una urgència) o trucar al GAV de cada població per alertar d’aquesta situació.
Com es coordinen els Mossos amb els Ajuntaments o els serveis sanitaris?
Treballem amb xarxa. En qualsevol actuació on s’hagi produït una agressió, víctimes i agressors són portats al CAP per tal de fer-ne un informe de lesions. També s’informa els Serveis Socials o SIAD de les actuacions que són del seu interès.
Com s’han transformat l’atenció que donen els Mossos a les víctimes de violència masclista en els darrers anys?
És una atenció especialitzada que, bàsicament, continua sent la mateixa amb les limitacions logístiques de cada comissaria.
La nova legislació ha ajudat a minimitzar els casos?
Els casos són els que són hi hagi la legislació que hi hagi.
Són importants les campanyes de sensibilització, les xerrades, l’educació, etc?
Sí, això és la base per anar reduint, de mica en mica, la violència masclista. Que la població prengui consciència i s’allunyi de certes conductes que, desgraciadament, continuen molt arrelades en la nostra societat.
Quins són els reptes de present i futur per acabar amb la violència masclista?
El repte final és acabar amb la violència masclista, fins que aquest dia arribi, el repte és minimitzar l’afectació en les víctimes donant una resposta ràpida i oferint tots els serveis i ajudes que estan al seu abast.
