(15/12/2022 – Redacció)
La Creu de Terme ja està restaurada i a l’espera de ser instal·lada, però des del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) recomanen que s’ubiqui en un espai interior per a garantir la seva conservació. Aquest popular element podria deixar de ser un element icònic de l’entrada del Monestir, però no sempre havia estat en aquesta ubicació.
Els orígens
A partir del segle XII, molts pobles de de Catalunya comencen a instal·lar Creus de Terme a l’entrada de les poblacions o als camins propers. Alguns pobles arriben a tenir fins a quatre creus que en molts casos servien per a delimitar el seu “terme” municipal. La de Sant Cugat es va instal·lar al segle XV en una era de Can Mates, a l’encreuament dels camins de Terrassa, Rubí i Martorell, en un espai que avui en dia estaria proper a l’escola Joan Maragall. Durant la Guerra Civil, la Creu cau a terra i queda allà abandonada. Als anys 40, es realitza la primera restauració de la Creu de Terme de Sant Cugat, es reforça l’estructura amb una ànima de plom i es decideix instal·lar-la dins del Monestir de Sant Cugat.
La bretolada
Durant més de 80 anys, la Creu de Terme va restar en aquest espai i es va convertir en un punt icònic de la ciutat. Generacions de santcugatencs s’han fotografiat a la seva base esglaonada o s’han assentat mentre esperaven algú. Fins que la matinada del 18 de juny del 2021, una persona s’hi enfila i la fa caure provocant-li nombroses destrosses.
L’Olga Schmid i la Marina Ramisa, conservadores-restauradores del CRBMC ens expliquen que quan “la creu col·lapsa, es trenca per les fractures anteriors […] Tota la part superior cau a terra i en aquest impacte es creen noves fractures”. La creu es converteix en un gran puzzle de centenars de peces, algunes d’elles molt petites. “Tot i haver recuperat moltíssims fragments, alguns es van perdre”, afirma la Marina.
La restauració
Els fragments recuperats es van traslladar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, ubicat a Valldoreix, que va realitzar un estudi previ per establir la metodologia i el cost de la reconstrucció. Un cop aprovat el pressupost, l’Olga Schmid i la Marina Ramisa es van encarregar de la seva reconstrucció. No era la primera Creu de Terme que restauraven. “Hi havia nou fractures importants que es van reforçar amb perns d’acer inoxidable”, ens explica l’Olga, i infinitat de punts d’unió que van ser dissimulats amb morters de calç i sorra. Les tasques de restauració van trigar prop de dos mesos i mig. La Creu espera ara en quatre grans fragments a ser instal·lada de nou, però potser no tornarà al mateix emplaçament…
Possible canvi d’ubicació
Pere Rovira, cap de l’Àrea de pintura mural, escultura en pedra i jaciments arqueològics del CRBMC és taxatiu al respecte: “la nostra recomanació es que vagi en un interior protegit”. “La intempèrie sempre és molt agressiva per als elements de pedra”, comenta l’Olga Schmid i les talles de la creu s’han anat perdent amb l’erosió.
Al CRBMC han restaurat mitja dotzena de creus de terme en els darrers anys i al ser béns culturals d’interès nacional, les administracions estan obligades a conservar-les. En algunes poblacions, com Corberà del Llobregat, han optat per conservar la part superior de la creu en un espai tancat i instal·lar una reproducció a l’exterior. Però els restauradors recomanen conservar tot el conjunt, també l’escalinata i la columna a l’interior. Els Pere ens diu que “la pilota és ara al teulat de l’Ajuntament” que serà qui finalment decideix on s’instal·larà.
La tinenta d’alcaldia de Cultura, Esther Madrona afirma que “el CRBMC ha fet una molt bona feina i seguiment d’aquest element tan emblemàtic per a la nostra ciutat. Ara, amb l’informe que ens han fet arribar, el valorarem i prendrem la decisió sobre la ubicació definitiva de la Creu”.
