(16/2/2024 – Redacció)
Josep Canals Gual (19 de febrer de 1947, Sant Cugat) va néixer al c/ Hospital, fill d’una saga santcugatenca que es remunta al s. XVII. Des de ben jove va veure que el món de l’art l’omplia i va estudiar Belles Arts. Es va dedicar a l’ensenyança fins a les Olimpíades del 92, quan es va fer galerista i promotor cultural. Es descriu com una persona sensible i un cul inquiet… a més de l’art també va ser el primer corresponsal de l’agència EFE a Sant Cugat. És un apassionat de la tecnologia i, després de superar un trasplantament de fetge, li agraeix a la medicina moderna poder continuar als 77 anys amb la mateixa empenta de quan era jove.
Un llibre: La poesia de Martí i Pol. Una pel·lícula: El acorazado Potemkin.
Un moment ridícul: He tingut molts així que millor no explicar-los.
Un indret: Cadaqués, per la creativitat, els artistes i els amics.
Un bar o restaurant: Vaig aprendre cafè al bar Rusiñol perquè vegin que estic viu!
Un carrer de Sant Cugat: El carrer Hospital, on vaig néixer i que considero el carrer de la meva vida.
Una ciutat: Londres, una ciutat amb un encant cultural especial.
Si no visquessis a Sant Cugat… A qualsevol punt de la Costa Brava.
Què és el que menys t’agrada de Sant Cugat? El gran creixement de la ciutat. És impossible assimilar 2.000 persones noves cada any.
I què és el que més t’agrada? La marca “Sant Cugat”. Té una vibració especial que t’integra a la ciutat. Què trobes a faltar del Sant Cugat de fa uns anys? Res. No trobo a faltar el passat.
Què et fa riure? Aquesta entrevista.
I plorar? Les famílies disgregades i veure com els meus fills han de
marxar fora de Sant Cugat perquè els preus de l’habitatge estan impossibles.
Religió: Soc catòlic, no practicant.
Dreta o esquerra? Progressista.
Amb quin polític aniries a sopar? Amb el Jordi Pujol, perquè com a polític va marcar una època.
Una festa popular: La Festa Major, però la que vaig viure de jove.
La primera cosa que fas al matí? Prendrem les pastilles i enviar un parell de piulades a les xarxes.
Quants cafès? Tres o quatre.
I el darrer abans d’anar a dormir? Veure alguna pel·lícula o consultar les notícies amb el mòbil.
Un referent: La meva dona.
Un hobby: Viatjar.
Esport? Caminar, piscina i musculació per evitar que els anys es notin.
Un defecte: Molts! La gent em diu que parlo molt.
Una virtut: Soc un apassionat per la vida.
Una passió: Escriure.
Si no haguessis sigut galerista… De jove volia ser inspector de policia.
Amb qui et faries un selfie: Amb la directora de Televisió Sant Cugat. Una paraulota: Collons!
A quina persona t’agradaria que féssim aquest qüestionari? Al Joan de Cal Caballu.
