Per Eduard Contijoch, enginyer, escriptor i comunicador
No fa gaire vaig llegir un llibre de la Coia Valls que em va obrir el ulls al món de la ceguesa. Es tracta de ‘Els camins de la Llum’ on explica la vida d’en Louis Braille. L’inventor del mètode Braille, pensareu. Bé, el cert és que en Braille no va inventar el mètode de lectura i escriptura per a cecs. L’original el va inventar un soldat napoleònic. Amb marques palpables en un paper es podien codificar missatges. Amb quin objectiu? El de poder donar ordres escrites de nit al front, on encendre una espelma per llegir un paper t’exposa a l’enemic.
Què va fer en Braille? Va sofisticar el mètode creant un símbol per a cada lletra. Així, va posar a l’abast dels cecs tota la literatura universal. És més, va fer el mateix per a tots els números i operacions matemàtiques permetent-los accedir a la ciència. Finalment, sent un músic consumat, va crear símbols per a les notes musicals donant-los també accés a la música.
De manera que, sense inventar res, només, millorant-ho, innovant, va aconseguir una verdadera revolució que va integrar un col·lectiu, fins aleshores considerat poc menys que pària.
En una economia on és imprescindible la diferenciació, la innovació és cabdal no ja per millorar, simplement per sobreviure. Però, per innovar, no cal crear des de zero. Sovint, millorar ja és una via d’innovació que ens dona el valor diferencial per destacar vers la nostra competència.
I no oblidem reconèixer el talent que suposa innovar. A Braille mateix, després de la seva labor, l’hem ignorat durant dos-cents anys. O algú sabia que tot el que va assolir ho va fer sent, ell mateix, invident?
