Per Maria xinxó, periodista i escriptora.
Els meus amics em diuen que soc massa generosa amb els likes que poso a les xarxessocials. I la veritat és que de generosa en soc, però massa, em sembla que no. Poso el preuat cor a pràcticament totes les fotos de la gent que segueixo, perquè si la segueixo és precisament perquè m’agrada i m’interessa el que fa i comparteix. No puc arribar a entendre quan algú escatima en likes, no fos cas que el receptor s’embafi de tant amor virtual.
Us he de confessar que a mi m’agrada que me’n posin a les fotos que penjo a les xarxes, però no vaig al detall buscant qui me n’ha fet o qui no i tampoc m’entristeixo si una de les imatges no ‘triomfa’ en número d’agradaments (aprofito per fer una petició formal: podríem acceptar aquesta paraula? La trobo molt millor que no pas dir-ne ‘m’agrada’). A vegades, tinc la sensació que la fama de garrepes dels catalans ha passat dels diners als likes. No sigueu així, ostres, i repartiu-ne allà on aneu, que no costa res i sereu més feliços.
