Esther Madrona, regidora de l’Ajuntament de Sant Cugat, ens explica quin és el treball del SIAD de Sant Cugat i com està actuant per acompanyar les víctimes de violència masclista i per sensibilitzar el nostre entorn.
El Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Sant Cugat té uns 250 expedients actius, però no ells responen a casos de violència masclista, ja que també “parlem de temes laborals, socials, de caràcter psicològic o jurídic”, aclareix la regidora. “Nosaltres no rebem denúncies, aquest és un tema dels cossos policials, en concret de Mossos”, afegeix Madrona, “Les dones que pateixen violència masclista poden demanar hora al SIAD i una treballadora social farà l’acollida i aconsellarà en funció del risc i la gravetat quines accions cal emprendre. Moltes vegades cal escoltar les dones molt abans que denunciïn i també moltes vegades no estan preparades per interposar una denúncia. Fem un acompanyament ampli perquè és molt important respectar els tempos de cada persona i cada cas.” Si a Sant Cugat es detecta que un cas complex i el risc és alt es deriva al Servei d’Intervenció en Emergències (SIE) de Terrassa.
Esther Madrona, regidora de Cicle de Vida, Promoció de la Ciutat i Memòria Històrica a l’Ajuntament de Sant Cugat ens respon aquestes preguntes mentre assumeix el càrrec de Gemma Aristoy, regidoria de Drets Socials, Igualtat, Feminismes i Cooperació, en la durada de la seva baixa.
De moment, quantes denúncies per violència masclista hi ha hagut a Sant Cugat aquest any?
El SIAD és un servei municipal que fa molts anys que l’Ajuntament va posar en funcionament per informar, atendre i assessorar en tots aquells temes d’interès per a les dones, de temes laborals, socials, de caràcter psicològic o jurídic. Nosaltres no rebem denúncies, aquest és un tema dels cossos policials, en concret de Mossos. Malgrat tot, aquest servei ens ofereix l’oportunitat de denunciar aquesta greu vulneració dels drets humans de les dones arreu del món, i també a Sant Cugat.
Les dones que pateixen violència masclista poden demanar hora al SIAD i una treballadora social els hi farà l’acollida i les aconsellarà quines accions cal emprendre, en funció del risc i la gravetat. Moltes vegades cal escoltar les dones molt abans que denunciïn i també moltes vegades no estan preparades per interposar una denúncia. Fem un acompanyament ampli perquè és molt important respectar els tempos de cada persona i de cada cas.
El SIAD no només atén casos de violència masclista, sinó de qualsevol classe de problemàtica relacionada amb la realitat de les dones, però desgraciadament, aquests casos són els que més ens ocupen i preocupen. Per això el que fem és liderar la ‘Xarxa contra la violència masclista’ i tenim una comissió tècnica formada per professionals dels centres de salut, cossos de seguretat, educació, ocupació, serveis socials, el SIE de Terrassa, el col·legi d’advocats, i per descomptat les tècniques del SIAD, la treballadora social, la psicòloga i la jurista. D’aquesta manera, garantim aquest acompanyament integral que tant valorem.
Quantes atencions actives té actualment el SIAD?
El SIAD té uns 250 expedients actius, que fan referència a múltiples consultes i temes. Estem analitzant els casos de violència junt amb les professionals dels serveis socials municipals que també atenen aquests tipus de casuística.
S’ha pogut apreciar alguna variació en les xifres respecte a anys anteriors?
Aprofundirem en l’anàlisi de les dades el dia 25 de novembre, però pel que sabem avui dia, estem treballant en xifres similars als anys anteriors. Hem de recordar que els dos anys més difícils van ser amb la pandèmia, quan es va detectar un nombrós augment. Ara, el 2024 la demanda s’ha estabilitzat.
L’any passat anunciàvem que posàvem en marxa un nou sistema d’informació, l’HÈSTIA, i ara estem treballant en l’explotació de les dades que hi hem anat introduint des de gener del 2024.
És imprescindible visualitzar i reconèixer les violències masclistes com una qüestió estructural que atempta contra els drets humans i que ha de ser abordada des d’una perspectiva integral i interseccional per part de les administracions, les institucions i la societat civil. Les darreres dades estadístiques constaten que el 79,3% de les catalanes ha patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seva vida. És una xifra molt greu, ja que estem parlant de 8 de cada 10 dones. Així mateix, el 65,2% de les dones han patit alguna forma de violència sexual al llarg de la seva vida. Es tracta de la violència masclista més comuna que afecta encara amb més freqüència les joves.
Ens podries dir quin acostuma a ser el perfil d’un agressor?
La violència masclista és transversal i estructural, afecta a totes les classes socials, no hi entén d’orígens ni de professions ni d’estatus socials. Això no és nou, no es pot estigmatitzar cap col·lectiu perquè faltaríem a la veritat i no enfocaríem com cal les solucions.
El patriarcat no entén de fronteres, les violències masclistes es perpetuen arreu del món i augmenta la seva virulència en guerres i conflictes armats, en què les dones són assassinades i violades amb total impunitat. Per això, un any més, organitzant actes, fent campanyes de sensibilització o redactant protocols d’actuació volem expressar el nostre compromís ferm amb la lluita feminista i denunciar totes les formes de violències masclistes que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho. Una lluita que arreu del món i a casa nostra genera aliances i resistències davant les amenaces de retrocés dels drets de les dones en un context de reacció patriarcal als avenços del moviment feminista.
Quins són els tipus de violències masclistes existents?
Cal trencar estereotips i deixar clar que la violència masclista pot donar-se en l’àmbit de la parella o en la família, però també en l’àmbit laboral i social, entre d’altres. I cal tenir present que la violència pot prendre moltes formes més enllà de la violència física, com és el cas de la violència psicològica, econòmica, obstètrica, sexual, digital i vicària entre d’altres.
Quin és el protocol d’actuació que segueix SIAD davant d’una denúncia?
No som un servei en el qual s’interposen denúncies, això és propi dels mossos. Nosaltres com a servei municipal, atenem a totes les dones que ens demanen cita o ens arriben derivades d’altres serveis. Fem una acollida amb una treballadora social especialitzada que valora el cas i ofereix els recursos necessaris en funció de la gravetat i complexitat. Les dones que necessiten un suport psicològic són ateses per la psicòloga de SIAD, i si necessiten assessorament jurídic les derivem cap a aquest servei. Si es detecta que el cas és molt complex i el risc és molt alt les derivem al SIE (Servei d’Intervenció en Emergències) que en el cas de Sant Cugat ens toca el SIE de Terrassa. Són un servei especialitzat preparat per atendre casos de molta complexitat.
Qualsevol atenció que fem al SIAD ens demostra la importància de treballar en xarxa i de posar en marxa mecanismes de coordinació interinstitucionals així com protocols d’actuació. La ciutat de Sant Cugat disposa d’un protocol d’actuació que ara mateix estem actualitzant i també d’altres protocols més específics, com és el cas del Protocol de dol per feminicidis que aprovarem per ple aquest mes de novembre.
Altres serveis que ofereix el SIAD?
Hem creat un grup terapèutic de dones que ja estan en una segona fase del cicle de la violència i necessiten aquesta atenció psicològica grupal.
També cal fer un esment al servei d’atenció psicològica per a infants i adolescents, fills i filles de dones que pateixen o han patit violència masclista. És un servei especialitzat i que gestiona la psicòloga del SIAD en coordinació amb la psicòloga de serveis socials.
Com es garanteix la privacitat i la seguretat de la dona?
Aquest tema és important: les dones s’han de sentir segures. Fer el pas a demanar ajuda costa molt, perquè també costa molt adonar-nos que algú que t’envolta o t’estima en realitat és un agressor.
Les dades que obtenim al SIAD o a Serveis socials són totes confidencials i segures, i això també ho transmetem amb la nostra manera de treballar i atendre i seguir els casos. Aquesta també és una dificultat a l’hora d’explotar dades i més a l’hora de compartir i comparar dades amb altres serveis o institucions. Encara cal avançar en aquest repte per garantir la seguretat de les dones i la confidencialitat de les seves vides.
Com es coordina el SIAD amb els altres serveis que tracten la violència masclista?
Ja fa anys que funciona una Comissió contra la violència masclista, integrada per totes les institucions i serveis que tracten aquest tipus de casos. Des dels centres de salut, passant per Mossos, Policia Local, Serveis Socials municipals, etc.
Ens reunim 4 o 5 cops l’any i treballem en la millora de la coordinació davant els diferents casos, els criteris de risc, aprofundim sobre qui fa que, i redactem i mantenim els protocols actualitzats.
A banda de la comissió, el SIAD es coordina, sobretot, amb els Serveis Socials municipals, un altre dels serveis essencials del municipi que també es troba sovint amb casos de violència masclista.
Des d’un punt de vista més institucional el SIAD forma part dels 110 SIAD municipals que hi ha a Catalunya i que sota el paraigua de la Conselleria de Feminisme de la Generalitat ens trobem també una o dues vegades l’any per establir i compartir models així com estandarditzar-los. Cal dir que aquest servei és finançat per la Generalitat a través de dos convenis marc, per la Diputació a través del Catàleg de Serveis i pel Ministeri a través del Programa Violència de Género.
Quines són les campanyes i la sensibilització que s’estan fent per la detecció de casos de violència masclista?
El dia 25N és el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència Masclista i ampliem el volum de la denúncia i de la reivindicació, però la nostra lluita es manté durant els 365 dies de l’any. Sortosament, no estem sols, les entitats de Sant Cugat sempre s’impliquen d’una manera o altra en aquesta lluita. Les entitats, aquesta xarxa comunitària que és tan forta a Sant Cugat, ens ajuden a detectar casos i a treballar-los de manera transversal. És important garantir els espais socials de les dones, entesos també com a espais de seguretat. Enguany tenim un programa molt extens, concerts, xerrades, exposicions, i el mateix dia 25N presentarem les dades i llegirem el manifest davant l’Ajuntament donant veu a tantes dones víctimes així com sensibilitzant els seus entorns.
Moltes vegades mirem cap a un altre costat i pensem que potser és un tema particular o íntim. Si sentim crits, si presenciem humiliacions, si tenim alguna sospita hem d’actuar, preguntar, parlar, escoltar i donar suport. El que no podem fer és minimitzar, frivolitzar, negar… això només farà empitjorar la situació.
Fa uns dies que els Mossos estan fent una campanya publicitant quin és el símbol, fet amb la mà, que ens està advertint que una dona està en perill: es tracta de veure com una mà estesa recull primer el dit gros i a continuació tanca la resta de dits formant un puny. Un petit gest que, si tothom el coneix, pot arribar a salvar vides. El que no podem fer és tancar els ulls. Alhora, és molt i molt important anar a les causes, i per això hem de fer polítiques feministes des de tots els punts de vista, ambientals, econòmics i socials. També com més combatem el masclisme i més empoderem a les dones menys casos de violència es produiran.
Quins són els objectius que us heu marcat?
- Enfortir les polítiques feministes: en aquest mandat hem creat la Secció d’Igualtat i ho hem fet justament per donar importància a aquest propòsit.
- Aprovar l’actualització del protocol d’actuació contra la violència masclista.
- Enfortir la Comissió Interinstitucional contra la violència masclista com a instrument de coordinació i treball en xarxa.
- Millorar el finançament i recursos de la resta d’administracions.
- Treballar amb la resta de serveis municipals per la millora de la detecció, atenció i reparació de les víctimes, amb una mirada especial entre els més joves.
- Continuar treballant amb el SIE per una òptima derivació i resolució dels casos amb més complexitat.
- Continuar treballant amb les escoles, entitats de lleure, entitats socials, entitats de dones, amb programes de sensibilització.
