(20/07/2022 – Redacció )
Durant els darrers dies ha estat notícia el desnonament de la discoteca de la carretera de Sant Cugat a Rubí. Aquest espai d’oci s’ha transformat molt en els darrers trenta anys, però molts recordaran la seva primera etapa, quan dos grans avions van aparèixer a la ciutat per a convertir-se en una icona de l’oci nocturn santcugatenc a principis dels anys 90.
A finals dels setanta molts grans avions americans es van reconvertir en discoteques a tot l’estat: Mallorca, València, Àvila i també a Sant Cugat. Aquest històric espai d’oci de la carretera de Rubí va rebre molts noms des de la seva creació, però sempre es van conèixer de forma popular com “Els Avions”.
De Texas a Torrejón de Ardoz
L’Exèrcit de l’Aire espanyol va comprar tres Boeing KC-97L a la Guàrdia Nacional dels Estats Units a Texas a mitjans del 70. Eren uns models molt particulars, uns avions cisterna que servien per a proveir de combustible en ple vol als caces Phantom F4. Podeu veure aquest procés en funcionament en un NODO (minut 8’03”) del 1975 titulat “Gasolina por los aires”.
Només un any després d’aquest reportatge de propaganda, els tres Boeing KC-97L es van deixar d’utilitzar. Van estar operatius a la base aèria de Torrejón de Ardoz durant només quatre anys i al 76 els van subhastar com a ferralla. Un d’ells es va reconvertir en un restaurant a Albacete i un altre en una cafeteria a Conca. Cap dels negocis no devia funcionar i un d’ells va acabar als anuncis classificats d’una revista de Madrid. Així és com es va arribar a les mans del promotor santcugatenc Octavi Barnils que feia temps que tenia la idea al cap.
De Madrid a Sant Cugat
El primer avió va arribar des de Madrid amb les ales desmuntades del fuselatge: només el cos central mesurava més de 45 metres de llargada. Va sortir direcció Sant Cugat amb un comboi custodiat per la Guàrdia Civil que va haver de canviar de recorregut per què no va poder passar per un túnel a Vilafranca del Penedès per pocs centímetres. Segons la planificació del viatge realitzada per l’empresa de transport, el túnel tenia la suficient alçada per encabir el cos de l’avió, però els seus càlculs no tenien en compte els successius reasfaltats de la carretera. Per només tres centímetres van haver de fer mitja volta, planificar un nou itinerari i tornar a dur a terme tots els tràmits burocràtics i els permisos pertinents.
Finalment, el primer avió va arribar a Sant Cugat i va començar el procés de reconstrucció. Van trigar un mes i mig en fer-ho i van comptar amb l’ajuda d’un membre del mateix Exèrcit de l’Aire. En aquells moments, la idea original de l’Octavi Barnils era un projecte molt més senzill del que acabaria sent. Però la compra del primer avió va arribar a orelles del propietari d’un altre Boeing KC-97L a Albacete i li va oferir la segona nau. El que havia de començar com un bar de copes es va acabar convertint en un gran projecte: la discoteca Sant Cugat Airport que s’inaugurava a la carretera de Sant Cugat a Rubí a principis del 90.
El Sant Cugat Airport
Quan aquesta gran discoteca va aparèixer a Sant Cugat, va revolucionar l’oci nocturn a la ciutat i a les rodalies. El primer any va ser complicat perquè van obrir fora de temporada, però el segon va ser tot un èxit. Tot s’havia cuidat amb molt detall, des dels uniformes dels treballadors que emulaven a pilots de l’exèrcit, comandants de vol i hostesses de vol, fins als mateixos tiquets d’entrada, que simulaven targetes d’embarcament.
Més enllà dels mateixos avions, tot el que els rodejava semblava una base aèria. Per exemple, hi havien diferents barres de begudes amb forma d’hangar i moltes d’elles eren gestionades per altres locals de copes de la ciutat que tenien una “subdelegació” al Sant Cugat Airport. També cridava l’atenció la gran carpa central, situada entre els dos avions, que va ser una de les primeres de Catalunya i va marcar una forma de fer a l’oci nocturn.
Canvi de rumb
L’Octavi Barnils va estar una dècada al capdavant d’aquest centre d’oci, es va desvincular al 2003 i el Sant Cugat Aiport va anar canviant de mans i noms amb els anys: Music Box, Carpes Chic Sant Cugat, Carpas Summer, Carpes Latinas i el darrer Drinkking Lemon.
Amb el nou mil·lenni, els icònics avions que van ser desballestats i venuts al pes com a alumini. Els successius gestors van conservar l’espai i les carpes, però poc quedava ja de l’esperit original del projecte.
L’Ajuntament va cedir el juny de 2006 a l’empresa Reostat l’ús de la parcel·la en compliment d’un conveni urbanístic, aprovat pel ple el 2003, per un període de 40 anys a canvi del pagament d’un cànon anual. Finalment, fa uns dies el jutjat ha executat el desnonament de la discoteca Drinkking Lemon per impagar al consisori 4,5 milions d’euros.
L’Ajuntament estudia ara quins usos li donarà a aquest espai, que durant prop d’una dècada van allotjar a dos grans avions platejats que es van convertir en una imatge icònica del Sant Cugat dels anys 90.
AGRAÏMENTS:
A Octavi Barnils per la història i les imatges i a José Luís Pedraza per la informació aeronàutica.
FONTS:
Diari ‘Els 4 cantons’ de maig del 1993
