“República o preservar Torre Negra? Crec que serà més immediat Torre Negra i mentrestant fem república”
Des del 7 de juny Carmela Fortuny és la nova alcaldessa en substitució de Mercè Conesa, qui marxa del consistori per presidir el Port de Barcelona. Fortuny (1968) va entrar a la política de la mà de l’exalcalde Lluís Recoder fa 11 anys. En el moment de realitzar aquesta entrevista feia 5 dies que s’havia incorporat com a batlle i no podia dissimular la seva alegria i il·lusió, tot i que explicava que “són dies molt intensos“. Conesa va proposar a Fortuny capitanejar el consistori en un dinar: “A ningú se li escapa que estic molt feliç que Mercè Conesa m’hagi escollit per ser la segona dona alcaldessa de la ciutat. Hem de reivindicar el paper de la dona a la política“.
Fortuny agafa el timó un any abans de les eleccions municipals del 2019 i amb moltes problemàtiques encara per solucionar com l’habitatge, mobilitat, seguretat i el 3%, sentència que s’espera que surti en els pròxims mesos. Quan li preguntem si es posa algun límit de mandat, contesta: “Crec que dos mandats són els que toquen“. I sobre els seus rivals polítics assegura tenir molt bona relació amb ERC però “descarto tornar a pactar amb els socialistes“.
La nostra protagonista intentarà compaginar les seves tasques com a gestora a l’Ajuntament amb els seus principals hobbies, entre ells la bicicleta, la muntanya i el rock and roll. I és que Sant Cugat ara té, com a mínim fins al juny de 2019, una alcaldessa “rockera” (dit per ella mateixa en una conversa informal amb la premsa), ja que és la vocalista d’un grup de rock de la ciutat.
Amb aquesta entrevista hem volgut conèixer la part més personal i íntima de la nova alcaldessa de la ciutat, Carmela Fortuny.
Com es defineix Carmela Fortuny?
Una persona propera i optimista de mena, tot i que amb l’edat cada vegada toco més de peus a terra. A la vegada treballadora, quan m’hi poso em deixo la pell, però conscient que encara em queden coses per aprendre.
Ens pots desvelar algun consell que t’hagi donat Mercè Conesa?
La Mercè m’ha dit que sigui jo mateixa. I un consell que és molt encertat és no precipitar-se en les decisions. És molt important la reflexió prèvia i el rigor.
A part de la marxa de Conesa, Damià Calvet ha deixat la tinència d’alcaldia d’Urbanisme, Hisenda i Economia per ser el nou conseller de Territori i Sostenibilitat. En molts actes us vèiem junts. El trobaràs a faltar?
De fet som veïns! El trobaré a faltar i ja l’hi he proposat de quedar a les 6 del matí per fer running pel Parc Central i pel Turó de Can Mates.
L’exalcalde Lluís Recoder anava amb una llibreta sempre damunt. Com anirà Carmela Fortuny?
Jo aniré amb la bicicleta. Continuo venint a treballar amb bicicleta perquè emocionalment arribo contenta i el fet de conduir m’estressa. Vull ser l’alcaldessa de la bicicleta perquè a través d’ella pots aprendre molt de la ciutat.
Ets llicenciada en Ciències de l’Educació. Per què et vas decidir per aquests estudis?
També sóc logopeda! Quan feia COU al principi volia estudiar fisioteràpia, que és el que està estudiant la meva filla, però el meu professor d’Història de l’Art em va dir: Carmela, tu t’has de dedicar alguna cosa que signifiqui vincle amb les persones. I aquest va ser el motiu: El meu professor d’Història de l’Art!
De petita què volies ser?
Volia ser artista. M’agrada molt el teatre musical i la música. Les arts escèniques era una cosa que m’il·lusionava. A l’escola sempre era la protagonista dels musicals que fèiem.
La veritat és que et veiem molt còmoda als escenaris amb el grup de rock ‘Els incombustibles´. Seguiràs amb la banda?
Avui tinc assaig. He estat uns mesos desapareguda del grup. Als assajos seguiré, però actuant serà més complicat.
En un futur, et veuries com a consellera?
Sí, no m’importaria. És un càrrec molt bonic. Vaig estar de directora general de Serveis Socials de la Generalitat que era com una mini conselleria.
Com ha reaccionat la teva família davant del teu nomenament?
Amb orgull. Si això hagués succeït fa uns anys potser s’haguessin espantat una mica més. A mi m’agafa en un moment personal que és bo perquè els meus fills són prou grans i els meus pares tenen molta vitalitat. I la meva parella m’ha dit que em fa costat. A tots dos ens agrada molt l’esport i ell s’encarregarà d’organitzar estones per anar amb bicicleta o caminar.
A part de la bicicleta, hi ha algun altre esport que practiquis?
M’agrada molt l’esquí de muntanya i el faig amb el Club Muntanyenc amb un grup que es diu ‘Els Peix de Foca’.
Carmela, si et donessin una vareta màgica, escolliries la república catalana o preservar Torre Negra?
No puc demanar les dues? Crec que serà més immediat Torre Negra i mentrestant fem república.
Tens alguna font d’inspiració o una persona que admiris?
Paulo Coelho amb el llibre ‘L’Alquimista´. És un dels llibres que he rellegit. Em relaxa i m’obre camins a l’hora de prendre decisions.
I alguna mania?
No m’agrada gens el bacallà! Si un dia em convideu a sopar, no em feu bacallà.
Convides normalment algun membre de l’equip de govern a casa a sopar?
No faig sopars a casa, ja que visc en un lloc petit. Amb els meus fills ja ocupem prou! Visc en un àtic al Turó de Can Mates amb molta llum però és petit. Els sopars els reservo amb els amics de la muntanya. Els fem en refugis molt macos i a vegades molt romàntics.
De l’oposició amb qui t’aniries a prendre una copa?
Amb el Ferran Villaseñor (regidor ERC-MES).
T’agrada cuinar?
No m’agrada gens cuinar. Trobo que per cuinar li has de dedicar temps i el meu temps de lleure el dedico a fer esport, a tocar la guitarra i a llegir.
Tot i això un dia vindràs al programa de ‘Cuina de Prop’ de TV Sant Cugat?
Sí, un dia vindré i faré alguna cosa de pastisseria.
T’agraden els animals?
M’agraden molt i sóc de gossos sense cap mena de dubte. Sempre he tingut gos.
Tens algun amic de tota la vida unionista?
Sí, i conversem sense dificultats. No hi ha problema.
On aniràs de vacances?
Aquest any vaig fer 50 anys i amb els meus fills vam decidir que faríem alguna cosa conjunta. Vam fer un procés participatiu. La Maria i el Joan (els seus fills) són molt diferents quant a gustos i finalment vam decidir que aniríem a Estats Units a fer la ruta 66.
