20/07/2021 – Redacció /
La Creu de Terme podria tornar al seu emplaçament original al gener. Està datada al segle XVI, tot i que segurament substituïa una creu anterior documentada ja al segle XV com “la creu de pedra”.
Les restes de la Creu del Terme, que va ser víctima d’una bretolada a finals de juny, ja es troben al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, situat a Valldoreix. El primer pas per a restaurar la seva aparença original serà realitzar un estudi preliminar que permetrà establir el tipus d’intervenció, el calendari i els costos. Tot i que la creu s’ha trencat en nombrosos fragments, Àngels Solé, directora Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, és optimista: “Afortunadament el trencament no ha agafat els elements més rellevants de la decoració de la creu. És molt trist que hagi passat però hem de ser positius. El que és molt important és assegurar-nos l’estabilitat quan torni al seu emplaçament“.
Tot i que encara estem en una fase molt inicial del procés, Solé es mostra esperançada sobre quan podrà tornar a lluir la Creu de Terme al seu espai habitual: “Podria estar restaurada cap a Nadal, però és un supòsit. Els tràmits per iniciar una restauració d’aquesta envergadura són lents. Ens en podem anar a gener perfectament”.
La Creu del Terme de Sant Cugat és un bé cultural d’interès nacional però propietat de l’ajuntament. Per aquest motiu el municipi i Generalitat treballaran conjuntament en la seva restauració.
Per què la creu està trencada?
La matinada del passat 19 de juny un home de 35 anys es va enfilar a la creu medieval ubicada davant l’església del Monestir i va fer caure a terra el monument provocant-li nombroses destrosses. L’home va ser ingressat a l’hospital amb el braç trencat perquè part de la creu li va caure a sobre. A més se l’investiga per un delicte contra el patrimoni històric per danyar un Bé Cultural d’Interès Nacional.
Quina és la història de la Creu de Terme?
L’antiga Creu de Terme s’aixecava al peu de l’encreuament dels camins que des de Sant Cugat partien a Rubí, Terrassa i Martorell. Estava situada en punt que ara no tenim del tot precís entre la capella de Sant Domènec i l’era de can Mates, és a dir, zona de la Plaça Rafael Casanova i Escola Joan Maragall.
Està datada al segle XVI, tot i que segurament substituïa una creu anterior documentada ja al segle XV com “la creu de pedra”. Després apareix amb aquest nom i també amb el de “creu de Bufart”, i ja molt posteriorment se la coneix com a creu de Sant Domènec.
Va ser enderrocada arran la guerra civil, i reinstal·lada el 1940 dins el recinte del Monestir. Des d’aleshores ha format part del paisatge d’aquest monument i del record de tots els santcugatencs.
S’aixeca sobre un basament esgraonat. Tant el fust com la creu estan esculpits amb motius característics de la traceria gòtica (llancetes, rosetes,..). La creu, amb els braços acabats en flor de llis, presenta la imatge de la crucifixió en una cara i la Mare de Déu amb el nen Jesús a l’altra cara.
Era fins a data d’avui el millor exemplar de creu de terme a la ciutat, pel seu estat de conservació i per la seva qualitat artística.
