(14/11/2023 – Redacció)
L’Ajuntament de Sant Cugat ha iniciat una prova pilot i pionera a Catalunya d’aplicació de la Intel·ligència Artificial al padró històric d’habitants. El padró conté dades de caràcter privat protegides per la llei, però al cap de 100 anys aquestes dades passen a ser públiques i poden ser consultades pels historiadors o per la ciutadania en general. El padró en suport informàtic no va arribar fins l’any 1996. En arribar la digitalització i les eines tecnològiques que ho permetien, l’Ajuntament va digitalitzar el padró històric existent en documents en paper i els va passar a arxius en format pdf. Ho va fer amb el padró entre els anys 1901 i 1920, ja que passada la centúria aquestes dades es podien fer públiques.
Ara, la IA ha permès fer un pas més. Els avenços tecnològics han facilitat la indexació probabilística del padró històric 1901-1920. D’aquesta manera, els històriadors o la ciutadania en general poden fer cerques online.
El tinent d’alcaldia de Ciutat Digital, Jordi Puigneró, s’ha mostrat satisfet que “una vegada més Sant Cugat sigui un punt de referència de l’aplicació de la tecnologia a la millora i l’estalvi dels serveis públics”. Puigneró ha destacat que “per a l’actual govern, el lideratge de Sant Cugat com a ciutat de referència en l’àmbit digital torna a ser una prioritat, després d’uns anys on han estat altres municipis els capdavanters”. Segons Puigneró, “aplicar IA és un element estratègic per facilitar la transparència i la gestió de la informació del municipi, i amb aquest projecte enllacem tant aquell interès més de caire històric com aquell lligat directament als drets socials actuals de la ciutadania. Un exemple d’ús ètic de la IA, en molts aspectes pioner a nivell català i fins i tot estatal, que crea valor afegit i compartit a informació pública existent”.
Font inesgotable de dades
El padró d’habitants, com a registre de dades, és una font innegable d’informació sobre les ciutats, amb dades sobre qui va viure a la nostra ciutat, la seva provinença, la seva professió, família i llocs on van viure. És, en essència, un document del qual se’n pot extreure molta informació i que avui dia encara és peça clau per desenvolupar les competències que els ajuntaments tenen assignades en matèria de salut, benestar, educació, cooperació, cultura i altres funcions associades.
Els padrons històrics, ens aporten aquestes dades sobre dates pretèrites, èpoques de les que podem aprendre, que ens aporten informació de qui som i d’on venim, i de la diversitat de professions, orígens i trames urbanes de la nostra ciutat i de la nostra gent.
L’explotació de documents històrics, durant el segle XX passava molt sovint per una lectura atenta de les seves pàgines en paper. Una feina ingent per a investigadors i per a la pròpia administració. Amb l’entrada de les TIC, aquesta feina es va digitalitzar. Els padrons van passar d’analògics a digitals. L’Ajuntament de Sant Cugat va fer-ne la digitalització dels històrics de l’any 1901 al 1920, oferint-los en obert per a tota la ciutadania. Això permetia estalviar-se desplaçaments, que ja era un gran avenç, però igualment comportava el “passar pàgines”, encara que ara fos passar-les en pdf.
Ara, s’ha fet un pas més, de la mà de la intel·ligència artificial. S’han datificat els padrons que ja estaven digitalitzats. I per fer-ho, l’Ajuntament ha iniciat una prova pilot sobre aquests documents històrics, per tal de veure com els algoritmes permeten crear una indexació probabilística que, sobre documents manuscrits, en detecti les paraules i les indexi, permetent aplicar una cerca avançada sobre qualsevol dels camps existents.
La datificació dels padrons d’habitants permetrà facilitar a tota persona investigadora i a la ciutadania en general, una cerca per paraula clau que, sense l’aplicació de la Intel·ligència Artificial, no es permetria. Això suposarà una eina pionera que millorarà substancialment la cerca a tercers i també la cerca interna en relació a certificats històrics de padró. Qualsevol persona podrà cercar el nom d’un habitant de Sant Cugat i veure, sobre els 5 padrons datificats, els llocs on ha estat, la feina que ha tingut, o amb qui ha compartit habitatge, entre altres. O comprovar el moviment migratori de la població per fer estudis estadístics territorials. I moltes altres aplicacions.
El que es vol aconseguir és aplicar IA sobre tota la sèrie de llibres de padró d’habitants, fins a l’any 1996, a partir del qual s’estableix el registre de padró continu en suport informàtic. Això permetrà ampliar la cerca històrica fins al darrer padró en paper, i enllaçar-ho posteriorment amb el padró continu. Aquest projecte traspassarà l’àmbit històric i serà una eina molt important per tal d’establir variants estadístiques poblacionals al llarg dels anys i, en el present, una font d’informació que amb la IA es converteix en una eina d’explotació massiva d’informació, que repercuteix directament en l’aplicació d’un millor servei públic.
