(31/03/2022 – Redacció/ACN)
Allargar el confinament estricte a Barcelona durant un any hauria augmentat un 10% els casos d’ictus i infart de miocardi a causa del descens generalitzat de l’activitat física. Així ho apunta un estudi, segons un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) publicat a ‘Environmental Pollution’. De l’anàlisi feta també es desprèn que la hipotètica extensió del confinament durant dotze mesos hauria derivat en un increment del 8% en els diagnòstics de depressió i del 12% d’ansietat pel mateix factor causant. També generaria un impacte negatiu en la salut mental no poder gaudir d’àrees verdes. Per contra, el descens dels nivells de contaminació i de soroll a causa de les restriccions tindrien beneficis positius.
S’estima que en cas d’haver-se sostingut durant tot un any la reducció en les concentracions de NO2 registrades durant el primer confinament, a la ciutat de Barcelona s’haurien pogut prevenir un 5% dels infarts de miocardi, un 6% dels ictus i un 11% dels diagnòstics de depressió.
L’impacte que les millores en els nivells de soroll hauria tingut a llarg termini a Barcelona s’estima en la prevenció d’un 4% dels infarts de miocardi anuals, un 7% dels ictus i un 4% de les depressions diagnosticades.
Per a l’extrapolació s’agafen com a referència les dades reals del primer confinament, període en el qual les concentracions de diòxid de nitrogen (NO2) van caure un 50% de mitjana, els nivells de soroll diaris es van reduir en 5 decibels (dB A) i l’activitat física es va reduir en un 95%.
Així, amb la hipòtesi d’un any, l’estudi conclou que el descens de l’activitat física té més impacte en la salut que el descens de la contaminació o el soroll. I ho conclou analitzant també les dades que s’obtindrien a Estocolm i Venècia si els confinaments en les dues ciutats s’haguessin ampliat durant un any
