Hi ha moments en què una ciutat ha de decidir si es limita a administrar el present com s’ha fet en els darrers anys o s’atreveix a imaginar el futur.
Vivim una època de canvis profunds: les societats es transformen, la política es polaritza i la globalització ens recorda que depenem els uns dels altres. Sant Cugat no n’és una excepció, però tampoc és una ciutat qualsevol: el seu passat l’obliga a una mirada més àmplia.
Durant segles, aquest territori ha estat espai de trobada. Hi van passar entre altres ibers i romans, i l’orde de Sant Benet en va fer un centre cultural de gran transcendència. I no oblidem que Sant Cugat, el màrtir que dona nom a la ciutat, procedia del nord d’Àfrica. La història ens ensenya que les identitats no són compartiments tancats: es construeixen a partir de persones i cultures que es troben.
Avui vivim un nou moviment de població: persones que arriben de països diversos i que sovint fan les feines imprescindibles perquè la societat funcioni. No hi ha futur econòmic sense elles. Amb una economia potent i una posició privilegiada al costat de Barcelona, si volem preparar-nos per a una ciutat de 140.000 habitants, hem de decidir ja en el proper mandat polític quin model volem. Créixer no pot significar només construir habitatges: cal transport, escoles, espais verds, activitat econòmica i, sobretot, cultura.
Aquí hi ha l’assignatura pendent de Sant Cugat: amb la seva història i patrimoni, no ens podem conformar a ser una ciutat dormitori. Ha de voler ser una ciutat de referència, capaç de mirar Barcelona, Catalunya i Europa sense complexos, entenent la cultura com a eina de transformació i projecció internacional.
El Sant Cugat de demà serà més gran, més divers i més connectat amb el món. Podem afrontar-ho amb por o amb intel·ligència: jo prefereixo la intel·ligència. Estimar Sant Cugat no és voler que res canviï, sinó voler que canviï sense perdre allò que la fa única.
El futur ja ha començat. Ara toca decidir els diferents partits polítics quin paper hi volen que jugui Sant Cugat, en aquest segon quart de segle XXI.
Josep Canals Gual
Acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
