L’Ajuntament amb la participació d’entitats i agents culturals organitza una àmplia programació d’activitats que s’allargarà durant tot un any. Aquest dijous s’inaugura la primera exposició Frenar l’acceleració. Residències i resistències artístiques a Casa Aymat (2019 – 2025) que presenta el període creatiu contemporani amb les residències artístiques. L’acte comptarà amb la participació dels i de les artistes exposades. Es tracta de l’exposició que inicia la programació per celebrar el centenari de la Casa Aymat (1926-2026), un equipament municipal artístic i cultural consolidat a la ciutat.
Josep Maria Vallès, alcalde: “La Casa Aymat torna a ser un espai viu: un centre de creació contemporània, obert a artistes i creadors, especialment joves, i un punt de primer contacte amb l’art tèxtil. Aquest centenari és també una expressió del nostre model de ciutat: preservar el patrimoni, valorar-lo i projectar-lo cap al futur des de la cultura i el talent”.
L’Ajuntament de Sant Cugat, seguint les indicacions del Pla Director de les Arts Visuals realitzat per la Taula Sectorial d’Arts Visuals i Plàstiques del Consell de Cultura, ha organitzat un programa d’activitats i exposicions que volen repassar els 100 anys de vida d’aquest equipament artístic i cultural des del maig de 2026 fins al maig de 2027.
Exposició inaugural
Frenar l’acceleració. Residències i resistències artístiques a Casa Aymat (2019 – 2025) es podrà visitar al Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani fins al 10 de gener de 2027. Lluc Baños Aixalà, Anna Bustins, Mariona Cañadas i Pedro Murua, Solange Dalannais amb Jose Jünemann, Daniela Duarte, Jordi Ferreiro, Rafel G. Bianchi, David González, Helena Laguna Bastante, Martina Manyà, Esther Medir, Col·lectiu Pelusa, Mònica Porta, Ignasi Prat Altimira, Maria Rojo, Sofia Romeo, Úrsula San Cristobal, Carla Tejedor, Tornen les esquelles, Pep Walls i Denis Ymeri.
Amb motiu del centenari de la construcció de la Casa Aymat, es presenta una exposició que aplega un seguit de treballs desenvolupats per artistes durant la seva estada a la Casa Aymat, posant de manifest que la creació artística de l’antiga manufactura segueix en actiu.
La programació inclou diferents exposicions, activitats participatives com els “telers al carrer” i propostes de memòria que connecten passat i present, entre altres iniciatives. Està organitzada per Ajuntament de Sant Cugat amb la participació d’entitats i agents culturals, i el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Breu història de la Casa Aymat
El juliol de 1926 s’inicien els tràmits per la construcció del que havia de ser la manufactura Aymat de catifes i tapissos, coneguda popularment com a Casa Aymat.
La Casa Aymat, construïda l’any 1926 per acollir el projecte de Tomàs Aymat, va ser l’edifici de la manufactura de catifes i tapissos més prestigiosa a Catalunya durant el segle XX.
Des de la seva fundació fins als anys 50 va ser la manufactura on es van teixir catifes i tapissos per institucions públiques i privades de Catalunya, com la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Teatre del Liceu, la Paeria de Lleida, i va col·laborar amb els dissenyadors d’interiors i moblistes més reputats del moment.
A banda de ser un exemple de l’estètica noucentista, també va apostar per l’estil Art Déco, sent un dels seus representants en els dissenys de catifa i tapissos a cavall entre el noucentisme i l’estil “cubista”, com era conegut l’art déco en aquell moment.
Arquitectònicament, la construcció va ser dissenyada per Ramón Raventós, arquitecte també del Teatre Grec les torres venecianes de Pl. Espanya a Barcelona. L’edifici era completament funcional, amb grans entrades de llum natural, espais oberts i funcionals, i un edifici d’habitatge dissenyat per Santiago Marco, un dels arquitectes i decoradors d’interiors més importants i actius del moment, amic i col·laborador habitual d’Aymat i la seva manufactura.
L’empremta més forta a la història de l’art del s. XX va ser la deixada durant els anys seixanta i inicis dels setanta quan, sota la direcció empresarial de Miquel Samaranch, i la direcció artística de Josep Grau-Garriga, es va iniciar l’Escola Catalana de Tapís. Aquest moment va significar el trencament del tapís amb l’ortodòxia del passat i la seva incorporació al sistema de l’art contemporani. Van ser els anys daurats del tapís de recerca. La Casa Aymat va donar el primer pas d’aquest trencament i de la reivindicació del tapís, no tant com un objecte decoratiu, sinó com una obra d’art. Des de la Casa Aymat es va donar suport a tot el moviment de renovació durant els anys seixanta, i es va teixir el primer tapís de la col·laboració entre Joan Miró i Josep Royo.
Però la manufactura no sols era aquesta vessant més pública del tapís i els artistes contemporanis dels anys seixanta. També eren les dones que teixien dia rere dia als telers de catifa, les dones i homes que es dedicaven a tenyir i classificar les llanes, a dibuixar i replicar dissenys, a preparar els cartrons de nusos per les nuadores de catifes, la majoria dones de Sant Cugat que teixien catifes amb una habilitat i precisió extremes. A les masoveres. Als operaris de qualitat i que preparaven les catifes per ser enviades arreu del món. A les restauradores de tapissos i catifes. Tot un entramat de seccions i persones que van fer possible el breu somni d’una manufactura de catifes i tapissos a Catalunya amb reconeixement internacional.
Podeu consultar el programa del centenari de la Casa Aymat en aquest enllaç.
