Arran dels treballs de restauració de la capella de Santa Escolàstica, han sortit a la llum un conjunt de pintures murals fins ara desconegudes al Monestir de Sant Cugat. La seva descoberta ha estat possible arran de les actuacions promogudes per la Parròquia per restaurar aquesta capella i el seu retaule.
Les pintures, que s’han pogut destapar parcialment, són de qualitat però es troben en un estat de conservació dolent degut a les obertures i esquerdes presents al mur i a l’adhesió d’una part de la capa pictòrica a les capes superposades.
Núria Escamilla, regidora de Cultura: “Els treballs estan en curs i, per tant, presentem unes pintures que hem destapat parcialment i estan encara en fase d’anàlisi i estudi. Properament harem de determinar quines futures intervencions farem”.
Els treballs efectuats a les pintures han anat a càrrec de l’empresa de restauració BdC Restauraciones, sota la supervisió del Servei de Patrimoni Històric i Museu de l’Ajuntament de Sant Cugat, i del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Han estat finançats per la Parròquia de Sant Pere d’Octavià amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Les pintures murals trobades
Corresponen a diverses fases d’ús de la capella, des d’època gòtica fins al segle XX. El procés de treball s’ha iniciat amb l’obertura mecànica de cales en diversos punts dels murs per identificar les capes pictòriques subjacents. Tot seguit, s’ha procedit a eliminar els morters adherits a la superfície pictòrica, i s’han realitzat tasques de consolidació del suport i de fixació de la policromia. Entre les diverses capes identificades, ressalten per la seva rellevància tres fases:
- Crucifixió (v. mitjans del s. XIV)
Aquesta pintura estava darrere del retaule que s’ha retirat per portar-lo a restaurar. S’identifica una escena central amb un Crist crucificat i unes figures als seus costats. Tot i que en alguns punts la pintura està molt erosionada i s’ha perdut el detall, es pot apreciar el dibuix de la cara del Crist i inclús les vetes de la fusta en la policromia de la creu. L’escena correspon segurament al programa pictòric de l’altar del Corpus Christi, de mitjans del s. XIV i d’estil gòtic, i anterior a la construcció de la capella de Santa Escolàstica. L’estat de conservació de les pintures és irregular, condicionat tant per factors ambientals com per la presència de capes superposades, a les quals en alguns punts la policromia restava adherida, fet que n’ha afavorit la inestabilitat i les pèrdues.
- Imitació de carreuat (posterior al s. XIV i anterior al XVII-XVIII)
Aquesta capa també ha aparegut darrere del retaule i simula un carreuat (parament de blocs de pedra) de color blanc amb línia negra. A la zona esquerra del carreuat ha aparegut el dibuix d’una flor de lis. S’ha netejat superficialment i s’ha hagut de retirar parcialment per poder descobrir la capa subjacent de la Crucifixió. - Ornamentació de la capella de Santa Escolàstica (s. XVII-XVIII)
Es desplega als murs laterals de la capella i mostra una seqüència d’elements arquitectònics amb motius florals i volutes. Complementa el conjunt barroc que integra les pintures de la part alta, la volta i el frontis exterior, datades al s. XVII-XVIII. S’han fet prospeccions per conèixer l’abast espacial i l’estat de conservació.
La capella de Santa Escolàstica
És un espai barroc construït en un dels trams de la nau sud de l’església, nau que va ser finalitzada l’any 1337 en el temps del gòtic. Va acollir inicialment l’altar del Corpus Christi, documentat des del 1333. Al segle XVII, amb les noves pràctiques religioses de l’època del barroc, aquesta nau de l’església es va dividir en tres espais separats per murs. L’espai corresponent a l’altar del Corpus Christi es va assignar a la nova capella de Santa Escolàstica, germana de Sant Benet i patrona de les monges benedictines. Amb la nova capella es va implementar un programa ornamental per ressaltar la figura de la santa, consistent en una decoració pictòrica que revestia parets i volta, i un retaule al fons de la capella. Ja amb posterioritat a la marxa dels monjos, a finals del XIX o principis del XX, es va donar un ús baptismal a la capella, que va quedar malmesa durant els anys de la Guerra Civil. Posteriorment va ser reparada i ja al 1989-1995 es van restaurar les pintures de la volta.
El Monestir de Sant Cugat
És un bé del patrimoni cultural català de primer ordre, històrica seu d’una comunitat benedictina fins a la seva exclaustració al s. XIX. Actualment és de propietat de l’Ajuntament de Sant Cugat i la seva església seu de la Parròquia de Sant Pere d’Octavià.
