En un pregó intens i compromès, Emma Vilarasau ha denunciat amb contundència la situació a Gaza i ha reclamat “veure Netanyahu i tota la seva cúpula militar jutjats per crims de guerra i contra la humanitat”. Des del Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, l’actriu ha fet una crida explícita a la mobilització i ha convidat la ciutadania a participar en la manifestació convocada pel 4 d’octubre per la comunitat palestina: “Barcelona sempre ha estat sensible a les injustícies, així que omplim els carrers una vegada més”, ha manifestat. A més, ha criticat la precarietat del sector teatral, la manca d’habitatge i l’impacte del turisme massiu a la ciutat: “No permeteu que els turistes us amarguin, ocupeu la ciutat”, ha exclamat.
Emma Vilarasau ha aprofitat l’altaveu del pregó per denunciar amb vehemència l’ofensiva militar israeliana a Gaza. “El meu desig és que d’una vegada per totes es duguin a terme sancions i embargaments a Israel, i que es deixi de negociar amb un govern genocida”, ha dit, visiblement emocionada. Alhora, ha dit que “el que s’ha aprovat aquest matí francament no és suficient”.
Tot i admetre que “Europa ja no serà mai aquella Europa en què alguns van creure” ha apostat per “recuperar un mínim de credibilitat”. En aquest sentit, ha expressat “vergonya, ràbia, impotència i molta tristesa” per la resposta internacional i ha considerat que el fet que Israel hagi vetat l’entrada a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni “és més un honor que un greuge”.
En aquest context, ha convidat explícitament a participar en la manifestació del 4 d’octubre a les 12 del migdia, convocada per la comunitat palestina i la Coalició Prou Complicitat amb Israel. “Tots els gestos serveixen”, ha remarcat Vilarasau que ha recordat que “s’han aconseguit moltes coses sortint al carrer”.
Un pregó carregat de memòria
Tot i que la crida a la mobilització per Palestina ha centrat la part final del discurs, Vilarasau ha construït un relat emotiu i profund sobre la seva relació amb Barcelona, des de la infància fins a l’actualitat. Filla de Sant Cugat del Vallès, ha compartit els seus primers records de la capital catalana i que van consistir en visites al Zoo en família i tardes berenant al carrer Petritxol.
Ha rememorat la seva època d’estudiant a l’actual Institut Joan Boscà i posteriorment a l’Institut del Teatre, i ha relatat com la capital catalana es va convertir en un espai de llibertat durant la seva adolescència, però també en bressol de la seva consciència política i feminista.
Així, s’ha referit a l’impacte de les Jornades Catalanes de la Dona el 1976 i la seva participació en les primeres manifestacions feministes després del franquisme. També ha destacat el compromís de la ciutat amb la llibertat d’expressió, recordant el cas de la detenció d’Albert Boadella i alguns membres de la companyia Joglars, pel seu espectacle la Torna, el setembre de l’any 1978. “Vam tornar a sortir al carrer”, ha recordat l’actriu que ha dit que era un moment en què “Barcelona es reivindicava ella mateixa i en què un esperit creatiu recorria la ciutat”.
Ha recordat com durant els primers anys de Democràcia els discursos polítics, el públic i els teatres van anar de bracet. “Eren la projecció de l’esperit d’una societat que tenia necessitat de comprendre’s a si mateixa i projectar-se cap al futur”, ha indicat Vilarasau que també ha reivindicat el valor transformador de les arts escèniques: “El teatre millora la realitat”, ha afirmat. Ha destacat que cap altra disciplina artística té una relació tan directa amb el seu públic, i ha remarcat que les arts escèniques avaluen amb més rapidesa l’estat de la seva societat.
Una ciutat de teatre
Vilarasau ha aprofitat per recordar la seva primera oportunitat professional quan “la vida, el destí, o la sort” van jugar a favor seu i l’any 1983 va entrar al Lliure per fer una prova i s’hi va acabar quedant una dècada. Alhora, ha fet un recorregut per sales com aquesta, però també pel Romea, el Mercat de les Flors, el Grec, el Poliorama, la sala Villarroel o el TNC, i ha homenatjat figures cabdals de la seva trajectòria, com Anna Lizaran, Fabià Puigserver –a qui ha recordat emocionada–, Lluís Pasqual, Josep Maria Flotats, Carme Portaceli, Lluís Homar; Imma Colomer o Toni Sevilla. Alhora, ha esmentat companyies representatives del teatre català com el Tricicle o la Cubana i ha repassat els diferents estils de teatre que han coexistit a la capital catalana al llarg dels anys. Així, ha enumerat els espectacles de text dl Lliure, els primers musicals de Dagoll Dagom, les atrevides apostes de Comediants, el teatre satíric i gestual de Joglars, o el cabaret de Pavlovsky a la Cúpula Venus.
En aquest context, ha dedicat uns instants a denunciar la precarietat que pateix el sector avui en dia, la manca d’espais per a la creació jove, els problemes que han d’afrontar les sales petites i la dificultat de viure del teatre. “És gairebé impossible viure dignament si et mous en aquest circuit”, ha lamentat, i ha reclamat que s’assoleixi i s’ampliï el famós 2% del pressupost per a cultura.
Habitatge i turisme
A més, ha carregat contra “la manca d’habitatge” que pateix la capital catalana: “Avui és absolutament inviable pagar un lloguer a Gràcia amb un sou d’actor”, ha comentat Vilarasau que ha criticat durament que “molts joves i no tan joves es vegin obligats a viure en una habitació, o a marxar de la seva ciutat”. Així, ha valorat que “és realment trist i inici de decadència per una ciutat, quan es foragita els seus ciutadans”, ha manifestat.
En la mateixa línia, ha carregat contra els efectes del turisme massiu, que ha qualificat de “festa que no ens convida”. Vilarasau ha alertat que els barcelonins han deixat de reconèixer la seva ciutat i ha animat la ciutadania a recuperar l’espai públic durant les festes: “Ompliu els carrers , els concerts i tots els actes, viviu i gaudiu d’aquestes festes tan barcelonines, no permeteu que els turistes us amarguin o us desplacin, ocupeu la ciutat i gaudiu-la”, ha expressat.
Reivindicació de la llengua
També s’ha referit a la seva intervenció a la sèrie ‘Nissaga de poder’, de Josep Maria Benet i Jornet, una figura “que va canviar la història de la televisió d’aquest país”. Ha lloat la tasca de TV3 per estendre i normalitzar l’ús del català que era una llengua “molt malmesa”. “Passaven coses com que un actor no volia dir bústia perquè no l’entendria ningú i la pobra correctora s’havia de plantar i exigir a l’actor de torn que si no deia correcte no es gravava”, ha comentat. Així, ha dit que “ara fa mal quan veus situacions en què la gent no tolera el català, o li sembla poc internacional, o et demana que canviïs si no t’entenen. Potser si la gent sabés que aquesta llengua ha patit molt seria més comprensiva”, ha assenyalat.
Montserrat Roig i Txékhov
En diversos moments del discurs, Vilarasau ha teixit complicitats amb el pensament i la literatura. Ha citat Montserrat Roig: “Les ciutats s’estimen quan algú fa un paisatge on les persones encara bateguen”, i ha recitat un fragment de Les tres germanes d’Anton Txékhov, reflexionant sobre el pas del temps i la memòria: “Passarà el temps i nosaltres ens n’anirem per sempre, ens oblidaran, oblidaran els nostres rostres, les nostres veus i quantes érem”. Així, ha aprofitat per retre un homenatge a tots aquells que d’alguna manera han contribuït a fer del teatre el que és avui en dia a la ciutat: “Som el que vam ser capaços de fer i de no fer”.
Collboni exigeix la fi del genocidi a Gaza
Per la seva banda, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha mostrat la solidaritat de Barcelona amb els pobles que pateixen, fent una crida contundent contra el genocidi a Gaza i recordant també el patiment d’Ucraïna. “Avui Gaza crema i Barcelona plora”, ha dit amb fermesa, tot destacant que la ciutat no només denúncia, sinó que actua i construeix espais de solidaritat i esperança.
Més enllà del missatge internacional, l’alcalde ha subratllat que la Mercè és també un reflex d’una Barcelona compromesa amb el seu veïnat durant tot l’any. Ha reivindicat una ciutat que treballa per garantir habitatge digne, generar oportunitats i protegir les famílies treballadores. En aquest sentit, ha fet valdre les polítiques que busquen fer una Barcelona més justa, inclusiva i cohesionada.
Finalment, ha celebrat la vitalitat cultural de la ciutat, que, des del seu punt de vista, viu un moment d’efervescència teatral i artística. Ha anunciat la recuperació d’espais emblemàtics com el Molino i el Teatre Capitol, i ha recordat que la ciutat acollirà grans cites com els premis Goya o els premis Gaudí.
Font: ACN
