Sant Cugat ocupa la posició 103 d’un nou rànquing que avalua un total de 917 ciutats europees segons el seu disseny urbà per a la salut i el benestar dels seus habitants. Es tracta de l’Índex de Disseny Urbà Saludable (IDUS) que ha elaborat l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Analitza tretze indicadors i els divideix en quatre àmbits: disseny urbà, transport sostenible, qualitat ambiental i accessibilitat a espais verds. Aquest llistat també ha situat Santa Coloma de Gramenet en la novena posició, Castelldefels en l’onzena, Girona en la setzena, Sabadell en la 102 i Barcelona a la 148. El treball s’ha publicat a ‘The Lancet Planetary Health’.
L’estudi ha agrupat les ciutats en cinc categories segons el nombre d’habitants: grans àrees metropolitanes, àrees metropolitanes, àrees urbanes de mida mitjana, àrees urbanes petites i ciutats petites.
Els tretze indicadors avaluats inclouen la compacitat urbana, la densitat d’habitatges, les infraestructures per desplaçar-se a peu, en bicicleta i en transport públic, els nivells de contaminació atmosfèrica, la capacitat per mitigar i gestionar la calor i l’accessibilitat als espais verds. L’índex assigna una puntuació d’entre 0 i 10 a cadascun dels indicadors analitzats i estableix una puntuació combinada IDUS.
Les petites àrees urbanes lideren l’IDUS
La categoria amb les puntuacions més altes és la d’àrees urbanes de mida petita, que inclou totes les ciutats europees amb una població d’entre 50.000 i 200.000 habitants. Pamplona (Espanya), Ginebra (Suïssa) i Harlow (Regne Unit) encapçalen l’IDUS amb puntuacions de 6,80, 6,65 i 6,64, respectivament. “Les diferències de puntuació a l’IDUS són molt petites. Tot i això, l’índex mostra tendències i cap de les 917 ciutats arriba a una puntuació de 7 o més sobre 10, cosa que ens dona una idea del marge de millora en la promoció de la salut i el benestar mitjançant el disseny urbà a Europa”, ha explicat Federica Montana, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.
En general, les grans ciutats metropolitanes obtenen millors puntuacions en els indicadors de disseny urbà (densitat d’habitatges, compacitat, desenvolupament d’alçada mitjana i permeabilitat) i transport sostenible (possibilitats de desplaçar-se a peu i en bicicleta i nombre de parades de transport públic), sobretot les del nord d’Europa i algunes d’Espanya. En canvi, les ciutats més petites mostren una millor qualitat ambiental (contaminació atmosfèrica, espais verds i menors efectes d’illa de calor urbana), amb puntuacions més altes en els indicadors de qualitat de l’aire i mitigació de la calor, sobretot al nord d’Europa.
Diferències entre Europa occidental i Oriental
Natalie Mueller, coautora de l’estudi, ha apuntat que una de les tendències que s’han observat és que les puntuacions més baixes tendeixen a concentrar-se en països d’Europa de l’Est com Romania, Bulgària i Polònia. En canvi, és a les ciutats d’Europa Occidental, amb concentracions notables al Regne Unit, Espanya i Suècia, es recullen les ciutats amb puntuacions més altes.
“L’IDUS no pretén ser una classificació final de les ciutats, sinó més aviat una primera aproximació utilitzant únicament dades espacials obertes per veure com les ciutats europees de totes les mides es comporten i es comparen pel que fa a proporcionar un disseny urbà saludable als seus residents”, ha dit Mark Nieuwenhuijsen, director del programa de Clima, Contaminació de l’Aire, Natura i Salut Urbana d’ISGlobal. “Les ciutats de mida similar sovint s’enfronten a reptes i oportunitats semblants i proporcionar una alta resolució espacial dels indicadors i les puntuacions combinades de l’IDUS pot ajudar a localitzar problemes i desenvolupar estratègies d’intervenció específiques”, ha afegit Nieuwenhuijsen.
Alhora, ha assenyalat que el treball convida les comunitats de recerca, planificació urbana i polítiques a continuar desenvolupant aquesta eina en el futur i a posar a disposició altres indicadors rellevants.
Metodologia
L’Índex de Disseny Urbà Saludable avalua 917 ciutats de 26 països europeus, inclòs el Regne Unit, i s’ha elaborat utilitzant fonts de dades obertes, com dades de teledetecció, OpenStreetMap i conjunts de dades obertes de la Unió Europea i els governs.
L’equip ha definit tretze indicadors que l’evidència científica relaciona amb la salut física o mental i els ha agrupat en quatre àmbits clau: disseny urbà, transport sostenible, qualitat ambiental i accessibilitat a espais verds.
Per a cadascun dels indicadors s’ha definit un valor de referència basat en estudis previs o recomanacions d’experts o organitzacions internacionals.
Un cop obtingudes les dades de totes les ciutats per a cadascun dels tretze indicadors, es van comparar amb el valor de referència i es van convertir en una puntuació entre 0 i 10 en funció del resultat. Les puntuacions IDUS finals es van calcular aplicant ponderacions als tretze indicadors i es van utilitzar posteriorment per classificar les ciutats dins de les seves respectives categories.
L’equip espera millorar l’IDUS en el futur incloent-hi altres indicadors rellevants en el context de la salut urbana, com indicadors socioeconòmics, repartiment modal del transport o accés a serveis i equipaments i diversitat d’aquests. “L’ús de totes les dades de codi obert és un primer pas important. Posem a disposició els codis i esperem que les ciutats puguin utilitzar les proves per entendre els vincles entre planificació urbana i salut”, ha explicat Carolyn Daher, coautora de l’estudi i coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal. Alhora, ha assegurat que “l’IDUS ajuda les ciutats no només a veure els indicadors en l’àmbit de la ciutat, sinó també a alta resolució espacial, cosa que és important per a l’equitat, ja que pot haver-hi grans diferències entre barris”.
