100 anys de tapís a Catalunya
A Sant Cugat, encara es conserva una part de la manufactura tèxtil de la Casa Aymat. A partir dels anys 20, aquest centre va situar aquesta ciutat mil·lenària entre els pobles de cultura contemporània d’Europa perquè aquell centre, creat per Tomàs Aymat, a partir de la segona dècada del segle XX i fins als anys 80, havia congregat tots els artistes destacats i intel·lectuals del país, ja que l’artista Aymat, en temps de la Mancomunitat i per encàrrec d’aquesta, va introduir de nou l’art del tapís a Catalunya. Ell creà l’única manufactura tèxtil que ha tingut Catalunya, a requeriment de la Mancomunitat. D’això fa cent anys.
Aquesta va ser una etapa d’expansió d’aquesta disciplina artística, ja que la tapisseria entra amb força al país, essent el mateix Tomàs Aymat que creà obres emblemàtiques dins dels canons del Noucentisme, obres que avui es troben repartides per molts indrets.
Quan Aymat mor, en Miquel Samaranch, empresari de Terrassa, fa un pas transcendental per al tapís creant l’Escola Catalana de Tapís en la mateixa manufactura, per on varen passar els artistes d’avantguarda més destacats d’aleshores com Tàpies, Miró, Ràfols-Casamada, Tharrats, Muxart, Subirachs, Grau-Garriga, Fornells-Pla… I els mitjans informatius de l’època parlaven de la renovació d’aquest art a Catalunya i a tot l’estat.
A principis dels anys 60 és el tapís que marca les arts a Catalunya, en implicar-s’hi els millors artistes del moment. Actualment, es poden contemplar les creacions de catifes i tapissos en molts indrets oficials, públics i privats, elements que es varen fer a Sant Cugat. L’Antiga Casa Aymat, on es va crear l’Escola Catalana de Tapís, avui, marca la nostra ciutat, ara amb 90.000 habitants, com un indret d’art que, amb el tèxtil, ens transforma i ens projecta a l’exterior.
A més de la Casa Aymat, bressol de l’art tèxtil, avui comptem amb el recentment obert Centre Grau-Garriga, dedicat a aquest artista de Sant Cugat i reconegut a nivell internacional per la seva trajectòria. D’aquesta manera, es fa justícia a la seva persona, creant aquest espai museístic en una bella i molt ben restaurada masia, al bell mig de la ciutat.
Ha estat la Pilar Parcerisas qui ha comissariat la primera exposició del nou centre, “Cent anys de tapís a Sant Cugat”, amb una excel·lent selecció d’obres de destacats artistes del nostre país. És una primera lectura i interpretació de l’art tèxtil del segle XX, en què l’obra de Grau-Garriga hi té un destacat protagonisme.
Obert el Centre, resten dubtes importants que l’ajuntament haurà de solucionar per a mantenir-lo obert i a ple rendiment, -que no sigui flor d’un dia-. Aquest espai és petit per poder-lo considerar com un espai museístic del país i el què és més important: no hi ha la figura del director i tampoc se sap si es preveu nomenar aquest càrrec tan elemental, necessari i imprescindible per a un centre d’aquestes característiques.
A banda, també caldria considerar, què es pensa fer amb la Casa Aymat, d’on va sorgir tot aquest moviment artístic. No s’hi mostrarà cap obra tèxtil al que fins ara era el Museu del tapís?
