Promo banner TVSC

Josep Canals

Galerista

  • “A Sant Cugat, temps d’art” Sant Cugat, ciutat de moda en tants camps, també ho està en aquests canviants temps en el món de les arts visuals. Una prova del que dic és la moguda més important que s’ha fet a Catalunya en els últims anys. Alguns fets han portat estil santcugatenc. Els galeristes i el món de l’art local, han gastat força diners en l’última temporada artística, també en la Biennal 2018 (encara avui itinerant pel país), Centre Maristany, Nit de l’Art, Can Quitèria, Fundació Cabanas, Museu del Còmic… Han sigut uns mesos en què hem mogut l’art, tant les institucions com la societat civil, tot i els difícils temps. Això ha suposat que gent d’altres indrets del país mirés cap al nostre poble. Ara bé, tinc els meus dubtes de si ho hem fet en la direcció correcta de fer ciutat i país, o només s’ha quedat en un fet local. Crec que cal reflexionar sobre si la moguda ha estat correctament encarrilada pel moviment de diners i personal que ha tingut, per moure el món professional de l’art de la ciutat a la resta del país.Aquest galerista, que no creu gens en fets puntuals, sinó en una continuïtat, es pregunta: i a partir d’ara què amb el nou Ajuntament? Hem d’esperar un altre any per poder parlar de la força de l’art del nostre temps? No creieu que aquesta moguda hauria pogut tenir molta més projecció nacional, reforçant les galeries de Sant Cugat, com indústria cultural tot fent la moguda sota un lema comú? En temps difícils, calen idees imaginatives i factibles i que els ajuts de l’Ajuntament, la Generalitat o els espònsors siguin per reforçar la indústria cultural santcugatenca. Potser demano massa al nou Ajuntament?

  • A Sant Cugat, encara es conserva una part de la manufactura tèxtil de la Casa Aymat. A partir dels anys 20, aquest centre va situar aquesta ciutat mil·lenària entre els pobles de cultura contemporània d’Europa perquè aquell centre, creat per Tomàs Aymat, a partir de la segona dècada del segle XX i fins als anys 80, havia congregat tots els artistes destacats i intel·lectuals del país, ja que l’artista Aymat, en temps de la Mancomunitat i per encàrrec d’aquesta, va introduir de nou l’art del tapís a Catalunya. Ell creà l’única manufactura tèxtil que ha tingut Catalunya, a requeriment de la Mancomunitat. D’això fa cent anys.