“Tripartit”

L’acord de govern entre ERC-MES, PSC i CUP-PC és una esperança per a moltíssima gent i una gran desil·lusió per a molta altra, que veu el pacte com una traïció al seu projecte de país. El món local s’ha convertit en una moneda de canvi a nivell català i una pugna partidista que barreja arguments nacionals i municipals. Tenint en compte que els partits no van prioritzar l’eix nacional ni a la campanya ni als programes, per molt que el context polític general ens porte a la falsa sensació que la (no) independència ha de primar, els acords a l’administració local –incloent la Diputació– haurien d’anar molt més enllà de “República catalana sí o no”.

Si algú em segueix per altres fòrums, m’haurà vist repetir fins a la sacietat que al nou govern de Sant Cugat se l’ha de jutjar pel compliment o incompliment dels punts del pacte. Limitar el debat als crits de 155 i 3% que es van escoltar al Ple de constitució del nou consistori és un reduccionisme tan gran que obvia els motius que han possibilitat l’acord.

El tripartit ja camina i, de moment, no ha tingut una estrena gaire estel·lar. L’aprovació de les retribucions als polítics per a aquest mandat va ser tot un despropòsit. Mentre els dos partits de l’oposició criticaven l’augment total de la partida de sous de polítics, el tinent d’alcalde d’Hisenda, Pere Soler, defensava que el cost per regidor de govern ha baixat respecte al mandat anterior.

Soler prioritzava el titular que li interessava –i això està a prop de la mentida– per intentar dissimular que l’Ajuntament gastarà prop de 130.000 euros anuals més que el mandat passat en pagar el sou als polítics, un augment degut, sobretot, al les 6 tinences d’alcaldia proposades pel tripartit. Més sincer haguera sigut explicar per què han considerat que per a governar la ciutat cal aquesta despesa.

Per a què aquest govern benintencionat no incomplisca, necessita una oposició forta, també des de l’esquerra. A falta de més partits d’esquerres al Ple, Sant Cugat en Comú i Podem juguen un paper clau i, per a evitar deure favors, més val que no tinguen cap càrrec de confiança ni tracte de favor que els dificulte dir prou si el tripartit es desvia dels seus objectius.

Alhora, les entitats, col·lectius i moviments que han posat sobre la taula temes que a priori aquest nou govern comparteix han de demostrar la seua autonomia i seguir pressionant. De moment, per sort, la Plataforma Animalista, el Sindicat de Llogaters i l’Assemblea de la Bici ho han demostrat via xarxes. Més ens val que no decaiguen, governe qui governe.