“Sense violència ni intimidació”. Em pregunto com es deuen clavar aquestes paraules en la ment de la noia que 6 joves van violar per torns, ara fa tres anys, quan només en tenia 14. Estaven a una festa, a Manresa, un d’ells la coneixia i aprofitant que anava beguda i estava inconscient, se la va endur a una espècie de caseta on la va violar. Després va avisar als seus col·legues perquè hi anessin i fessin el mateix: 15 minuts per cap, els donava. Imagino que en deus tenir més que suficient, si la tens inconscient i pots fer amb ella el que vulguis. La sentència diu que tot això no és una agressió sexual sinó un abús, perquè no hi va haver ni violència ni intimidació, tenint en compte que ella estava inconscient. Les paraules són més importants que mai en un cas com aquest. Abús o agressió són sinònims de condemna i de més o menys anys de presó. Abús o agressió són sinònims de tranquil·litat –si n’hi pot haver- per a la víctima. Ella té por que la gent del seu entorn no la cregui i estic convençuda que el fet que sigui agressió i no abús no l’ajudarà gens ni mica. Hi ha sentències, que sense violència ni intimidació, es converteixen en un abús. Un altre.