Quan es barreja tot

Vivim uns dies convulsos, i de manera interessada s’està barrejant tot, la desinformació és la principal font d’informació, se’ns presenten imatges tèrboles, arguments inconsistents, discursos buits de contingut, declaracions contradictòries amb el que es diu i el que es fa, són les conseqüències de la improvisació, és el resultat d’una política erràtica i de despertar excessives esperances d’un futur millor, d’assolir Ítaca.

Ningú dubta que amb violència no hi ha una possible solució, no és certa l’expressió que sense aixecament no hi ha canvis.

El nostre país ha canviat molt en aquests 40 anys amb pau i amb pacifisme. Els grans projectes s’han assolit sota la base del consens, no de la confrontació. Cal marcar distàncies amb la violència, cal que aquells que tenen la responsabilitat de la gestió de les nostres institucions siguin clars i condemnin sense pal·liatius qualsevol brot violent.

Els posicionaments erràtics condueixen a la confusió, s’ha de poder dir el que es pensa amb respecte i dins de les normes que tots i totes hem ajudat a construir i a transformar, i si no ens agraden canviar-les.

I sobretot recuperar la convivència tan malmesa aquests dies però que ve de lluny. Es pot parlar de tot, però allà on toca. És important guardar les formes i restablir i el consens.