Llibertat, diàleg i solucions

Fa pocs dies que es va conèixer la sentència del Tribunal Suprem. Una sentència que és injusta i posa en risc el dret a la mobilització i la protesta, no només a Catalunya, sinó a tot l’estat.

Els acusats i responsables polítics, durant el judici van reconèixer que les accions i declaracions tenien un caire declaratiu i simbòlic. Políticament els podem retreure això, que durant anys s’hagin fet proclames i proclamacions, inflat i incendiat l’ambient, i que això hagi acabat causant ara frustració a moltíssima gent.

Per poder començar a caminar cap a un escenari de resolució caldrà promoure iniciatives adreçades a assolir, el més ràpidament possible, la sortida de presó de les persones condemnades. L’indult o la reforma del codi penal són el camí més ràpid per aconseguir la llibertat dels presos i preses. Llibertat que es fa necessària per tenir un clima de superació del bloqueig, per començar el diàleg.

Aquest diàleg cal fer-lo amb nous marcs. Les mateixes receptes que ens han dut fins a aquesta situació, no seran les que ens hi trauran. A Catalunya, cal posar per davant els consensos del conjunt dels catalans i les catalanes. La societat està cohesionada contra la repressió i la judicialització i per la recerca de solucions polítiques. A la resta de l’Estat, el diàleg ha de servir per desterrar la idea d’una intervenció de l’autogovern que, fins avui, s’ha demostrat fallida i contraproduent.

El procés de diàleg ha de deixar de ser retòric i centrar-se a trobar les fórmules polítiques i democràtiques que ens permetin fer avançar Catalunya conjuntament amb la resta de l’Estat. La sentència no posa fi al problema polític de fons que és el reconeixement de Catalunya com a nació i com a subjecte polític, un conflicte que seguirà requerint solucions que necessiten ser abordades a Catalunya i a la resta de l’Estat.