Per Manel Cascante, meteoròleg i biòleg
Des que vam entrar a l’estat d’alarma a causa de la pandèmia del coronavirus han estat moltes les persones que, de sobte, han descobert que la biodiversitat és present a zones urbanes: s’han adonat que a les ciutats també hi ha ocells, que els arbres dels carrers canvien, floreixen i atrauen insectes, o que hi ha dies que el cel ens regala sortides i postes de sol espectaculars. El confinament obligat ens ha fet aflorar de nou el sentit de l’observació, un sentit que molts havien deixat rovellar, o que mai havien desenvolupat, a causa del consumisme i el ritme accelerat del dia a dia. El recolliment de la població ha afavorit, de retruc, que baixés molt la contaminació i les emissions de CO₂, o que molts animals, sense la pressió, s’acostessin a pobles, viles i ciutats a la recerca d’aliment o de nous territoris on expandir-se. Aquesta gran crisi mundial també hauria de servir per obrir els ulls i canviar la nostra manera de percebre i relacionar-nos amb la natura. Cal apostar per protegir i potenciar la biodiversitat, aturar l’especulació i el fraccionament del territori, i potenciar tot allò que sigui de proximitat, sostenible i ecològic.