Per Maria xinxó, periodista i escriptora.
Aniré a votar perquè crec que és un dret que tenim que, en molts casos -penso sobretot en les dones, en èpoques dictatorials o en l’1 d’octubre-, ens ha costat molt d’aconseguir i no vull deixar de fer-ho, però us asseguro que ganes d’escaquejar-me de la festa de la democràcia, aquesta vegada, no me’n falten. N’estic tipa de no sentir-me representada per cap dels líders polítics, n’estic tipa d’incongruències que fan i que diuen, n’estic tipa que sempre noti com els interessos (personals i partidistes) passen per davant dels interessos socials, dels interessos de la ciutadania, dels nostres interessos que -teòricament- són els que haurien de prevaldre i cuidar. I més, en una època com aquesta, amb una pandèmia mundial amb efectes gravíssims per a la salut i l’economia de les persones. A hores d’ara, no sé encara a qui votaré, però sé que ho faré. Deia que era un dret i d’alguna manera també m’ho noto com un deure. Nosaltres farem els deures, llàstima que no confio que després els facin ells.