Vinc a parlar de la mort. I espero que aquest article serveixi com a prova per quan m’arribi el moment. No sé en quines circumstàncies serà però us demano, als que estigueu prenent decisions quan jo ja no les pugui prendre, que em feu cas en el següent: aprofiteu-ho tot. De mi, vull dir. Qualsevol òrgan que serveixi, els cabells, els ulls, el que sigui, doneu-ho a algú que li pugui fer servei. I si és ben estrany el que m’ha matat, doneu el cos a la ciència. El que sobri, espero que sigui ben poc, ho incinereu. No us hi mateu, mai millor dit, a buscar una bona urna. Llenceu les restes a les escombraries, si és que es pot; si hi ha ànima, ja no estarà entre les cendres, per tant, no us preocupeu. I com a comiat… Rieu, balleu, beveu, ploreu també si us ve de gust, i en acabat, remeneu entre les meves coses i us les repartiu. Feu-ho amb calma, no us baralléssiu ara, tampoc. Potser aquest article incomodarà a algú. Em sap greu si és així però he avisat: avui, venia a parlar de la mort.
És el que vull.
Gràcies