Enyoro el suc verd d’aquella cadena de cafeteries que tan bé se’m posa després d’anar al gimnàs. Però segur que enyoraré poder seure a la taula de casa i esmorzar tranquil·lament un bol de llet amb els meus cereals preferits, mentre em poso al dia. Enyoro el contacte amb els meus amics i familiars; fer celebracions, brindar, abraçar-nos, petonejar-nos asseguts al voltant d’un bon tiberi. Però segur que enyoraré vermutejar-hi, dinar-hi, berenar-hi i sopar-hi tant com faig ara virtualment. I, en un dia com avui, Sant Jordi, enyoro clissar aquelles parelles que tenen la il·lusió de l’enamorament a la cara, enyoro poder esquivar gent entre les parades de llibres, enyoro notar el sol a la cara mentre escullo les lectures que passaran de ser de la llibreria a ser meves i enyoro remenar entre les roses per trobar la que fa més goig per endur-me-la a casa i posar-la a un lloc ben vistós. Però segur que enyoraré poder tenir una mica més de temps per llegir els llibres d’aquells Sant Jordi del passat que havien quedat a l’estanteria esperant un moment com aquest. Sí, enyoro, però també enyoraré el dia que tot això s’hagi acabat.