Si una cosa ens ensenyen les crisis com la que estem vivint arran del contagi del COVID-19 és que els humans som éssers eminentment comunitaris. Vivim i existim gràcies a la societat i la comunitat que ens hem creat. És per això, que en casos com aquest, cal apel·lar al sentit social, al sentit col·lectiu i al sentit comunitari, perquè per resoldre això cal la implicació proactiva de tothom. Ja tindrem temps de parlar de què passa després de tot això i com evitem que els que manen aprofitin per apropar-nos encara més al “Gran Germà” retallant llibertats.
Amb el que ens hem de quedar ara és amb la defensa del fet comú, d’allò de totes i tots, del fet col·lectiu. Un exemple clar és el sistema públic de sanitat i de totes les persones que hi treballen, que estan al peu del canó enfrontant aquesta crisi amb les poques eines que tenen. Hem d’estar-los agraïts però els hem d’ajudar tant com puguem adaptant-nos a les mesures que ens demanen. D’altra banda, cal sortir d’aquesta crisi amb una mentalitat i discurs que reforci la idea de la necessitat dels serveis públics universals i en condicions. Crisis com aquesta ens demostren que la via liberal, la via de l’economia per sobre de la vida, la via de l’individualisme enfront de la comunitat són vies mortes, vies que van en contra del progrés humà en un sentit igualitari i beneficiós per a tothom.