Tantpercents



josepamoros-opinio

El primer vuitanta per cent del tub de pasta de dents es consumeix molt més ràpid que l’últim vint per cent, que sembla que no s’hagi d’acabar mai, per més que el recargolem. És el principi de Pareto, un economista italià que va observar com el vint per cent de la població posseïa el vuitanta per cent de la riquesa. S’investigà a bastament i es constatà que això no passava només a Itàlia sinó a molts altres països, propers i llunyans. Es demostra que també, a les empreses, el vuitanta per cent de les vendes provenen del vint per cent dels clients.

Aquesta llei universal del 80/20 ha passat al 90/10 en arribar la digitalització. Així, el noranta per cent dels recursos d’un software es dediquen a executar el deu per cent del codi i, a les xarxes socials, només un u per cent dels usuaris creen contingut, el nou per cent el modifiquen i el noranta per cent són espectadors passius que, com a molt, posaran un cor vermell per dir que els hi ha agradat. Molt em temo que, pel que fa a la distribució de la riquesa, els percentatges també s’han digitalitzat.

Però fixeu-vos que totes aquestes distribucions desiguals no tenen per què sumar cent, ja que acostumen a comparar-se magnituds diverses. De fet, la formulació original del principi de Pareto que, per cert, no és d’ell sinó de Joseph Juran, que el va batejar així en honor de l’economista italià que ho havia observat, diu només que el vuitanta per cent dels efectes provenen del vint per cent de les causes. Que sumi cent és, doncs, casual. Podríem dir que el vuitanta per cent dels matins ens vestim amb el vint per cent de la roba que més ens agrada, però l’altre vint per cent dels dies no tenim per què posar-nos el vuitanta per cent de la roba que ha quedat a l’armari, potser hi ha peces que no ens posarem mai i fins i tot podríem anar nus.

El primer d’octubre de 2017, els resultats del referèndum sobre la Independència de Catalunya van ser un noranta per cent de sís i un deu per cent de nos i vots en blanc, xifres doncs que podríem titllar de tecnològiques. El noranta per cent dels catalans amb dret a vot volem la Independència i l’altra deu per cent volen ser espanyols? També s’han fet moltes sumes i restes per respondre a aquesta qüestió. En les democràcies avançades la resposta és sí, doncs mai no es comptabilitzen, ni en un sentit ni en l’altre, les abstencions, que alguns han volgut fer seves: «la inmensa mayoría de los catalanes», etcètera. Jo no crec que, com en el principi de Pareto, això sumi cent, no tot és blanc o negre i, probablement, hi ha molts colors. Algú sap on van quedar els vots emesos que no es van poder comptar perquè van ser destruïts o segrestats, o els de tots aquells que, volent, no van poder votar perquè van rebre de valent o, simplement, no s’hi van veure amb cor? Però deixem estar les discussions bizantines o paretianes: el noranta per cent dels vots vàlids emesos, diguem que és una mica més de la meitat més un, oi? I d’això fa quatre anys. President, faci la Independència.

Deixa un comentari