Creació a Sant Cugat



josep-canals-model-opinio

A punt de finalitzar l’any que la pandèmia de la covid-19 ha marcat tot el món, és moment que, a banda d’intentar salvar vides, d’unir tots els esforços del món cultural per seguir sent persones cultes. La premsa ens recorda diàriament el que representa la cultura per l’ésser humà i la pessimista situació que viu el sector actualment. A Sant Cugat i a Catalunya, en comptes d’adoptar el desànim, els professionals estem removent el nostre esperit creatiu per vèncer les dificultats del moment.

Això no és nou a Sant Cugat, ja que cal recordar que en temps molt complicats un petit grup de pagesos començà a reunir-se a la Fonda Tadeo per fundar l’entitat més que centenària de La Unió santcugatenca, al mateix temps que ens implicàvem, com la resta del país, en el ressorgiment de la nostra identitat nacional.

El Sant Cugat creatiu d’avui, confinats en certa manera, utilitza les últimes tecnologies per potenciar la cultura, fent-la arribar a tothom mitjançant internet. El vell poble i els nouvinguts,arribats sobretot als anys seixanta, setanta i vuitanta s’han integrat plenament a la vila, tot aportant una reflexió incentivadora i creativa que està ajudant a desenvolupar aspectes humanístics (i depassar la noció de  ciutat dormitori d’elit) que, en molts aspectes encara som.

Estem en una ciutat del sud d’Europa en què, entre altres aspectes no exempts d’interès, en els últims mesos s’observen transformacions també pel que fa al món de l’art i la cultura en general. Davant d’un panorama aparentment tan enriquidor, en temps de covid-19, què fem els santcugatencs en una comunitat tan creativa en art?

Fullejo un  escrit molt significatiu de quan Sant Cugat era un poble camperol en el qual, en dates nadalenques, ara fa noranta anys, Francesc Cabanas i Alibau, començava amb les següents línies el catàleg de la 1a Exposició d’Art Local Amateur, celebrada el mes de desembre de 1930 a la Fonda Tadeo del carrer Santa Maria de la ciutat (que va ser la primera exposició que es feia a Sant Cugat):

“Ens plau poder donar el primer pas, vers el camí de l’art en aquest poble de Sant Cugat.

Es pot dir que, fins avui, si alguns sentíem un gran entusiasme per totes les coses belles i artístiques, no podíem demostrar-ho, ja que encara que ens sobrés voluntat, estàvem completament mancats d’activitat. No trobàvem qui volgués escoltar les nostres aspiracions ni qui ens augmentés la flama de l’entusiasme espiritual que tant necessita l’artista principiant.

Per això, ara, rebel·lats contra aquesta manca d’ajut, i il·luminats per l’art, ens hem unit o, millor dit, agermanat, tots els qui sentim batre dins nostre la inquietud pròpia de qui comença a sentir les primeres vibracions artístiques, i hem organitzat aquesta primera Exposició Amateur.

Fem, doncs, que aquesta sigui l’ajuda idònia per a la joventut que puja; feu que curt temps a venir, Sant Cugat estigui ben fornit del més humà i valuós del món: l’art.”

D’ençà d’això han passat noranta anys i el camí actual –encara que pot semblar el contrari- no és gaire més creatiu que el ressenyat a l’escrit. Per això és bo posar novament sobre la taula com un poble artístic ha tractat històricament l’art i els artistes compromesos amb el seu temps.

Tot i haver-hi diferents artistes representatius de l’art de la segona meitat del segle XX que han estat pioners en creativitat, la majoria d’ells entre els setanta i vuitanta anys, com Grau Garriga, i cal no oblidar que encara resten ignorats Teresa Farrés, Maria Teresa Codina, Joaquim Chancho, Angels Ribé, Pla- Narbona, Ricard Sala, i uns quants més que, tot i viure i treballar a la nostra ciutat, continuen estant silenciats, no solament per l’administració local en la seva programació expositiva, sinó també pel poble en general.

No tots els mals són de la cartera de cultura del nostre Ajuntament, que defensa una determinada línia cultural, sinó dels que no hem estat prou creatius i combatius en denunciar públicament en articles i tertúlies una situació que no ens agrada. L’any que s’acaba, el signant d’aquest escrit ha estat l’únic que ha publicat aquí i a fora comentaris sobre la situació de l’art a Sant Cugat.

Potser, els mals no són de la pandèmia, com excusa per no fer res, sinó dels quasi cent mil  animes que en aquests temps no s’impliquen ni són prou creatives, per a crear noves il·lusions per lluitar contra la covid-19 i fer créixer les arts a la ciutat.

1 comentari a “Creació a Sant Cugat

Deixa un comentari