Astra Zeneca



josepamoros-opinio

Quan llegiu aquest article hauran canviat quinze vegades i potser hauran decidit posar el vaccí d’Oxford i Astra Zeneca (en direm AZ per simplificar) al col·lectiu de vint a noranta anys, però només als que mengen la truita de patates amb ceba. A mi em van posar el primer shot el 30 de març, al Casal Cívic Rogelio Soto de Sabadell, amb la tongada dels boomers de seixanta a seixanta-cinc i, s’ha de dir, tot va anar bé, bona logística i meravelloses professionals a les quals mai no estarem prou agraïts. No vaig sentir cap recança quan vaig saber que em tocava el famós vaccí AZ, ben al contrari, ara que torno a fer classes, content que fos l’únic desenvolupat per una universitat i no per la indústria, i molt orgullós del talent dels meus col·legues.

De la mateixa manera que he estat escrivint articles, relats i fins i tot una obra de teatre relacionada amb la pandèmia, el confinament i la suposada tornada a una normalitat que ja hem vist que no ho era tant, m’havia proposat escriure una peça per descriure les sensacions que em produís la inoculació d’aquesta dosi de salut i esperança, potser una al·legoria de com principis actius i excipients em penetraven el cos, per regalar-me una oportunitat d’oblidar aquesta misantropia forçosa a la qual ens han condemnat a batzegades, muntanyes russes i marxes enrere. Em sembla, però, més encertat, compartir un parell de reflexions que potser les poques dècimes de la primera nit van  magnificar. Ja em perdonareu, doncs, la conspiranoia.

Primer, per què només es parla d’efectes secundaris en el cas d’AZ, quan n’hi ha hagut també en altres vaccins? Per què no es diu més que aquests efectes són més infreqüents que els relacionats amb la ingesta d’una aspirina? Potser perquè la indústria no tolera que es desenvolupi una solució fora del sistema de patents habituals i a preu molt baix? Sembla que el capitalisme ha arribat a un punt que ha de prevaler sobre el risc d’extinció de l’espècie. Per què les autoritats sanitàries els hi fan el joc? Potser el brexit té alguna relació amb el desenamorament de la UE i AZ? Ja hem vist el ball de xifres dels estocs compromesos, comprats i servits. Si fem les sumes i restes i les comparem amb les del Regne Unit (on, per cert, l’inicialment negacionista Boris Johnson sembla que ho està fent força millor), potser tot quadra.

Segon, en una paranoia (aquesta sí) de decisions contradictòries, el poder polític ha sembrat un nivell de desconfiança tan alt, que molts a qui els hi tocaria el vaccí AZ, prefereixen no posar-se’l, per més que l’AEM i l’OMS assegurin que els riscos de no rebre’l són molt superiors que els dels suposats efectes secundaris. Actituds com les de l’exèrcit espanyol, tolerades pel gobierno más progresista de la historia, sumades al continu desgavell d’assignació de quotes i trams d’edat, no ajuden a generar confiança. Jo, però, per poc que em deixin, em posaré la segona dosi també d’AZ. Per cert, en el moment d’escriure aquest article, em trobo perfectament, gràcies.

Deixa un comentari