Amnistia, llibertat i autodeterminació

La sentència que hem conegut fa pocs dies és un cop molt dur perquè condemna persones pacífiques, que mai han realitzat cap acció violenta, a penes de presó que sumen prop de 100 anys.

Amb aquesta sentència destrossen vides i intenten criminalitzar i acabar amb un moviment democràtic i pacífic. Ara, més que mai, tenim present el nostre veí i amic Raül Romeva. Ell i la seva família no estaran sols, ni tampoc la resta de preses polítiques i presos polítics.

Un sistema democràtic sempre s’hauria de basar en el diàleg, en la mà estesa, en la voluntat de construir ponts. Per contra, el Tribunal Suprem ha actuat de forma venjativa. El poder judicial no és qui ha de resoldre o dirimir sobre temes essencialment polítics. I quan ho fa, és l’exemple del fracàs de la política.

Pensem com pensem, la ciutadania ens exigeix que arribem a acords. I ens ho reclama pel bé de la convivència i la cohesió social, que alguns, pocs però sorollosos, voldrien veure trencada.

Aquesta demanda que aglutina tanta gent d’aquest país, independentista o no, només es pot atendre posant les urnes. La democràcia sempre resol els seus conflictes votant, i l’esforç per dialogar mai és en va. Com a primera mesura d’aquesta voluntat de diàleg, exigim l’amnistia i la llibertat immediata dels nostres companys i companyes.