Xavier Vendrell, últim propietari d’El Mesón

“Només veure El Mesón em vaig enamorar, té un encant especial”

 

Xavier Vendrell (Barcelona, 9 de juny de 1975) ha estat l’últim propietari de l’emblemàtic restaurant El Mesón, situat a la plaça d’Octavià. Vendrell, que fa 25 anys que viu a Sant Cugat, coneix bé el món de l’hosteleria ja que la seva família es dedica a la restauració i des dels 13 anys que treballa en aquest sector. Quatre dies després d’haver abaixat la persiana d’El Mesón parlem amb ell. La seva veu transmet tristesa i nostàlgia i es mostra molt agraït pels quasi 12 anys que ha regentat el restaurant. En aquesta entrevista també ens hauria agradat parlar amb la fundadora i ànima de l’històric local, la Carmen Rojo, però els anys són els anys.

El Mesón ja no existeix. Sant Cugat es queda un mica més orfe…

Sí, és un dels locals emblemàtics o tradicionals que quedaven a Sant Cugat. Perdem un referent en el qual molts santcugatencs s’identificaven.

Què representa per a tu El Mesón?

Ui, representa moltes coses! Moltes vivències, molt d’esforç, molta responsabilitat per què està al capdavant d’El Mesón requereix molta intensitat i dedicació.

T’han arribat missatges de suport?

Sí, m’han arribat molts missatges de suport i de reconeixement de la feina que ha fet l’equip. Estic super agraït en general: als ciutadans, clientes i no clientes, Ajuntament, amics…

Algun missatge especial?

Sí però no diré el seu nom, però he rebut missatges de persones que estan en el món de la política i també de gent coneguda de la televisió i d’altres àmbits. De l’Ajuntament pràcticament de totes les regidories he rebut un missatge de suport, també de l’alcaldessa.

Per què has decidit vendre’l?

El motiu principal és la salut. El març de 2021 vaig tenir un ensurt a causa dels nervis, l’estrès, la pandèmia i el cos em va demanar parar. Porto des dels 13 anys treballant en el món de la restauració i amb un ritme molt fort. Sempre m’he sentit molt capaç i molt valent, però ara se’m feia molt dur i em costava seguir el ritme. Crec que qui està al capdavant d’El Mesón ho ha de donar tot ja que és un establiment que ho requereix.

L’Associació Gabriel Ferrater demana que els nous propietaris mantinguin el nom d’El Mesón. Com ho veus?

Ja ho he parlat amb el Joan Tres, que és el president de l’Associació Gabriel Ferrater i, per una banda, entenc la postura d’ells per què és un vincle que té la ciutat amb El Mesón. Però hem d’entendre també que hi ha una nova empresa que té el seu projecte i les seves ambicions. I vol canviar tot el que era l’essència d’El Mesón i per mi no té sentit que es continuï dient Mesón. La memòria i història d’El Mesón perdurarà en el temps amb la gent que hi ha passat. Crec que és millor cremar una etapa i començar de nou, ja que serà completament diferent.

Has pogut parlar amb la família Rojo (Carmen Rojo va fundador El Mesón el 1964) sobre la fi d’El Mesón?

La Carmen ja no és conscient de res. Amb la família ho hem estat comentant i debatent. L’Alícia Rojo s’alegra per mi per què a la Carmen li va passar el mateix, per això al final ho va deixar.

El 24 de juny del 2010 comença la teva etapa a El Mesón. Per què vas emprendre aquesta aventura regentant un negoci com aquest?

Per què em feia molta il·lusió, és el tipu de negoci que a mi m’agrada. Ara mateix a Sant Cugat si em diguessis d’un negoci per agafar no et sabria dir quin. M’agraden els establiments d’hostaleria de tota la vida. Ara ja no és aquella hostaleria d’abans, ara es porta tota d’una manera diferent. Només veure El Mesón em vaig enamorar, té un encant especial.

El nom del poeta Gabriel Ferrater està lligat a El Mesón. Què t’han explicat de les vivències de Gabriel Ferrater?

Cada dos per tres em venia algun client a explicar-me alguna anècdota de Gabriel Ferrater: les seves vivències, les seves tertúlies, etc. A més m’han explicat coses molt maques.

Què passarà amb el mobiliari i tots els objectes històrics que hi ha a El Mesón?

Des del Museu ens demanen si es pot recuperar part del mobiliari perquè hi hagi un record. Per exemple guardar el rètol de la façana d’El Mesón. Em van demanar si podia intercedir i sembla que ho aconseguirem. La nova marca està disposada a cedir al Museu allò que ells consideren necessari.

El Mesón ha estat protagonista de moltes històries i fins i tot va patrocinar una escuderia de cotxes des de 1971 fins a 1976, no?

Sí, correcte. El Mesón va fer la promoció i comprar totes les coses necessàries per així poder participar amb l’escuderia El Mesón en un ral·li amb molt de renom.

Ha sortit el restaurant en llibres, pel·lícules o sèries de TV?

Sí, ha sortit en una sèrie i curts. Alguns estan jo com a propietari.

Explica’m alguna anècdota.

Quan jo vaig entrar a El Mesón molta gent estava en contra meu, excepte la Carmen que vam fer una molt bona amistat i ens tenim molt afecte. Em va sobtar molt al principi tota la gent que no veia amb bons ulls que agafes El Mesón. Després al llarg del temps les coses van canviar i molta gent m’ha demostrat molt afecte per la feina que he fet. Per això demano a la gent de Sant Cugat que donin una oportunitat al nou projecte.

La història d’El Mesón: molt més que un restaurant

La santcugatenca Carmen Rojo, filla predilecta de la ciutat, va fundar l’any 1964 El Mesón. Un bar-restaurant situat a la plaça d’Octavià, al costat del Monestir.

Entre les dècades dels anys 60 i 80 El Mesón es va fer famós per les seves tertúlies on participaven els intel·lectuals tant del poble com d’altres indrets. L’any 1966 arriba el poeta Gabriel Ferrater a Sant Cugat, ja que havia començat a treballar com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i la Facultat de Filosofia i Lletres estava instal·lada al Monestir. D’aquesta manera Ferrater i els seus alumnes omplen El Mesón de debats i tertúlies sobre temes diversos i, per tant, el local es converteix en un dels epicentres de la ciutat. A més, la seva fama va anar creixent i fins i tot va patrocinar una escuderia de cotxes entre els anys 1971 i 1976. Aquesta s’anomenava L’Escuderia El Mesón i participava en la Fórmula 1430.

L’any 2010 Xavier Vendrell es queda amb el restaurant conservant el seu nom i el seu esperit i amplia el local.

El Mesón diu adeu després de quasi 60 anys d’història. El diumenge 9 de gener va tancar per sempre les seves portes. A partir de març es dirà Bar Mono amb una nova carta i una nova filosof