“Si feminista és reivindicar els drets i el paper de les dones, llavors sóc feminista”
Sor Lucía Caram Padilla (Tucumán, Argentina, 21 d’octubre de 1966) és una monja dominica contemplativa poc convencional però amb moltes ganes de transformar la societat per fer-la molt més justa. L’argentina, que resideix des del 1994 en el Convent de Santa Clara de Manresa, també és cuinera, escriptora i locutora, a més de tertuliana en diferents programes de televisió.
El dimarts 13 de març va visitar Sant Cugat per ser una de les participants en la primera edició del WiP (Women in Progress), un congrés de dones emprenedores de Catalunya celebrat al Teatre-Auditori de la nostra ciutat i organitzat per la Xarxa de Dones Emprenedores de Sant Cugat. Allà, i davant d’un públic majoritàriament femení i d’allò més encuriosit, va explicar com emprendre per transformar la nostra societat. Amb el seu català argentí, com ella mateixa diu, va captivar els assistents amb un discurs transformador i motivador on va demanar a les dones que deixessin d’estar encorbades, s’alliberessin i sobretot estimar tot allò que fessin.
Provinent d’una família tradicional argentina (és la cinquena de set germans), Caram ha confessat que de petita volia estudiar medicina per ajudar als seus conciutadans. Finalment va decidir dedicar-se als altres com a monja, tot i que, “de clausura poc“. Molt activa a les xarxes socials (té uns 200.000 seguidors a Twitter) i políticament compromesa, és optimista quan li preguntem sobre la formació d’un govern català: “Voldria pensar que es formarà govern aviat perquè els més pobres són els que més estan patint”.
En primer lloc gràcies per dedicar-nos uns minuts. Per què has decidit participar en aquest congrés de dones emprenedores organitzat a Sant Cugat?
Primer perquè m’han convidat (riu). En un espai que hi ha la inquietud per canalitzar la passió i l’empenta de la dona per emprendre en el món de l’empresa, no pot faltar la visió humanista, el compromís i la capacitat de transformació de projectes també solidaris. Penso que hem d’humanitzar l’empresa per marcar la diferència entre les empreses d’abans i les empreses actuals.
Has posat molt èmfasi en una frase: “Creer, querer y crear“. I especialment has subratllat el verb estimar per emprendre. Per què?
Una de les característiques de la dona és estimar. Hem d’estimar amb passió, amb compromís. Quan estem enamorats d’un projecte, l’amor és creatiu. I en aquest moment és quan iniciem el treball, busquem estratègies i fem el que sigui per aconseguir que el nostre projecte tiri endavant. Partim de dues coses fonamentals i que són dues grans passions: estimar (querer) i creure (creer).
A més d’estimar, has demanat a les dones que no anessin encorbades i aixecar el cap.
A vegades ens repetim moltes lletanies com “no em deixen”, “no puc” i són lletanies ja passades. Hem d’aixecar la nostra veu, hem de reclamar els nostres drets i hem de prendre partit per allò que creiem. Què tindrem dificultats i hi haurà moltes reticències, sí però és que si no ho fem continuarem postergant el protagonisme de la dona. Tot i això no seria bo que féssim societats matriarcals en les quals l’home queda anul·lat. Crec que és important reconèixer que som diferents i que tenim igual dignitat. És una riquesa i no una amenaça ser diferents.
Tenim molt present la vaga feminista del 8 de març. Una vaga qualificada d’històrica. Com la vas viure tu?
Estava a Vitòria en unes conferències parlant del paper de la dona. Feia temps que no veia una manifestació tan potent. El millor és que no ha estat polititzada. No s’ha pogut profanar el seu autèntic sentit. Es tractava de parlar de justícia social, de drets humans i d’una justa reivindicació no en contra de ningú sinó a favor d’allò que som i tenim.
Et consideres feminista?
A vegades quan diem feminista sembla que sigui extrem. Si feminista és reivindicar els drets i el paper de les dones, llavors sóc feminista. No faig ideologia ni política d’això, al contrari, estic convençuda del que vull ser.
Els drets de les dones, la reivindicació dels pensionistes o la manca d’habitatge. És necessari, ara més que mai, un canvi social? Estem aconseguint aquest canvi?
Crec que estem en un nou paradigma. És bo no perdre la memòria per no cometre els mateixos errors i per aprendre totes les coses bones que hem rebut. És un temps nou en el qual es requereixen formes noves de treballar i de viure. Això ha passat sempre i cada temps ha tingut això. Jesús ja ho deia: “Vino nuevo, odres nuevos”.
El Papa Francesc celebra el dimarts 13 de març el cinquè aniversari de la seva elecció. És necessària també aquesta transformació en les altes jerarquies de l’Església?
Crec que era necessària, imprescindible i urgent. El fet que l’hagin escollit a ell, que ha treballat amb els més pobres i se surt dels cànons establerts, ha significat un canvi. L’Església en Espanya en els últims anys es va tornar la institució més irrellevant i menys respectada. I això no és perquè la gent hagi marxat, al contrari és per què l’Església s’havia allunyat de la gent. El Papa Francesc s’ha acostat a la gent. Era necessària aquesta reforma, la reforma de la proximitat. Jo sempre dic: L’Església serveix, o no serveix per res. L’Església ha de ser servidora per tenir credibilitat.
Coneixes bé el Papa Francesc, oi?
Molt bé. El coneixia quan era el cardenal Bergoglio. Després com a Papa l’he vist tres vegades. Em va dir: “Sigue haciendo lío“. Per tant, aquí estic “haciendo lío“.
Un suplement mensual del diari vaticà L’Osservatore Romano ha denunciat que “dins de l’Església, les dones són explotades” i que hi ha una “explotació generalitzada de les monges a l’Església Catòlica amb treballs sense paga o sous molt baixos”.
És una autèntica esclavitud. Tothom ha de tenir unes aportacions. Ningú hauria de fer aquestes tasques obligada per la seva congregació. A més la vocació nostra és servir a la gent que realment ho necessita i els bisbes que es facin ells les tasques de la llar. El Papa Francesc explica que quan era el cardenal Bergoglio, ell mateix es feia el dinar, sopar, etc. Hi havia una dona que l’ajudava però moltes vegades fins i tot ell feia el dinar a ella.
Sor Lucía, has dit en el Women in Progress que la teva directora espiritual és Mafalda. Explica’m.
Mafalda és una “dona” amb molta filosofia. Per altra banda també t’ajuda a tenir un contacte amb la realitat. Hem de ser capaços de tenir un cert sentit de l’humor. Mafalda és d’aquestes que et fa pensar i per això dic que és la meva directora espiritual.
Has pogut donar-li les gràcies al també argentí Quino (autor de Mafalda) per aquestes reflexions?
No, no he pogut conèixer a Quino i és una assignatura pendent. En canvi a Messi sí que el conec!
De petita volies estudiar Medicina. Ara de més gran t’has plantejat alguna vegada estudiar aquesta carrera?
Mira, faig d’infermera al convent (riu). No, estic molt contenta amb el que estic fent. Va ser una vocació inicial que jo crec que ho identificava amb una vocació de servei cap a la gent.
Per acabar, has estat presentadora d’un programa de cuina al canal Cocina. El programa `Cuina de Prop´ de TV Sant Cugat farà en breu 200 programes. Ens pots recomanar una recepta teva per fer-la en el programa 200?
Heu de fer el flam de llet condensada!
*Si voleu saber com fer aquest flam de Sor Lucía Caram no us perdeu el programa 200 de ‘Cuina de Prop´ de Televisió Sant Cugat perquè us explicarem com fer-lo. A més podeu assistir com a públic al programa 200 de ‘Cuina de Prop’ el proper 20 d’abril a la tarda a la plaça del Rei.
