“Prudència, responsabilitat i anticipació”
Quan en una escola un dijous a les 21 h s’apleguen a la vora de 50 mares i pares per assistir a un acte formatiu organitzat per l’AMPA, es poden extreure diverses conclusions: la primera, que hi ha famílies molt implicades en l’educació dels seus fills, preocupades tant pel present com pel futur, i que no dubten a posar-hi els mitjans necessaris; la segona, que l’escola, en aquestes condicions d’avidesa educativa, ha de ser també un centre de reunió de famílies i ha de canalitzar i organitzar tota aquesta energia; i, la tercera, que l’acció de l’AMPA no només és un estímul per aquestes famílies sinó també un autèntic agent educatiu, un motor de transformació i millora de la societat. Aquest és el cas de l’Escola Joan Maragall, on ara ja fa un mes vaig oferir la xerrada ‘El primer mòbil’.
Per desgràcia, a les innegables noves possibilitats comunicatives i informatives que ens han aportat internet i les tecnologies associades (i que tenen en general un impacte positiu en la societat), avui ens trobem amb massa casos preocupants: relacions destruïdes, vides angoixades, necessitats creades, falses urgències i esclavituds vàries. Especialment entre els més joves. Això preocupa els pares i dóna per ocupar-se’n.
En la xerrada intento preparar les famílies per a un ús responsable de les tecnologies i internet, especialment si tenen per casa algun infant que ja demana el telèfon mòbil o que ja el té. Aquest ús responsable que predico es fonamenta almenys en tres valors:
La prudència: el món tecnològic avança molt ràpid; sovint hem de prendre decisions, algunes de les quals poden tenir efectes insospitats per nosaltres i per als nostres fills. Per tant, no ens precipitem i actuem amb cautela, valorant cada una de les accions si cal i posant-hi pausa. No hi ha pressa, normalment. A Internet, un simple ‘like’ importa.
La responsabilitat: ningú ha de prendre decisions per nosaltres; si deixem que passi, perdem el control i ens perjudica. Evitem inèrcies i impulsos. La major part del que ens passa de positiu i de negatiu s’explica per decisions que hem pres nosaltres mateixos. No busquem excuses ni culpables, ni al·leguem desconeixement si alguna cosa surt malament. Fem-nos amb la nostra identitat digital i cultivem-la positivament. Pensem en la causa i la finalitat de cada acció i calculem-ne l’abast. És obligació dels pares conèixer l’entorn digital i actuar-hi responsablement.
L’anticipació: en tant que miralls per als nostres fills, depurem els nostres usos i la nostra relació amb les tecnologies molt abans que ells en disposin més lliurement amb un mòbil de propietat. Si practiquem nosaltres el que volem inculcar, tot és més fàcil. Siguem bons models. Prediquem amb l’exemple. Abans que s’equivoquin ells, rectifiquem nosaltres.
Sembla fàcil, però no ho és. D’aquests tres valors (i algun altre) es deriven accions concretes que s’expliquen i es debaten a la xerrada i que els pares de l’Escola Joan Maragall ja deuen estar posant a prova. Els anirà bé.
