Per Maria xinxó, periodista i escriptora.
El llibre Permagel, de l’Eva Baltasar, que em va durar un dia de platja i que, pel que veig amb amics que també se l’han llegit, té un final amb doble interpretació. La cançó Exile, de l’últim àlbum que Taylor Swfit ha tret per sorpresa després del confinament, que interpreta a la perfecció amb Bon Iver i que no em canso d’escoltar una vegada i una altra. Nàpols i els seus carrers decadents i increïblement fotogènics. Positano i Sorrento amb les seves hamaques i para-sols a tocar de mar. La costa amalfitana, plena de carreteres diminutes per on hi passen a la vegada cotxes, motos i autobusos com si fos la millor de les autopistes. Els espaguetis allevongole. El limoncello casolà i bo de veritat. El camí de ronda d’Aiguafreda a Cala Sa Tuna, a la costa Brava. La tranquil·litat de Cala Fornells; el millor lloc per fer el mort i no morir en l’intent. Les onades impossibles per intentar fer pàdel surf a Cabrera de Mar. Aquest estiu 2020 m’ha regalat moltes més coses de les que mai m’hauria esperat.
