Mireia Ingla

Per Mireia Ingla, alcaldessa de Sant Cugat La crisi que vivim tindrà un impacte econòmic i social molt important sobre les persones. Sabem, a més, que les accions que podem impulsar des de l’Ajuntament són una gota d’aigua dins d’un oceà. Ara bé, si volem que la societat que trobem l’endemà estigui cohesionada, tothom haurà de posar de la seva part. L’Ajuntament ha de ser qui doni exemple. Un camí a seguir que arrossegui els sectors socials i econòmics a donar el millor de si mateixos per prioritzar una sortida justa de la crisi, passant per sobre dels guanys econòmics a curt termini i en benefici d’un futur millor per a tothom. És el moment d’estendre la mà a tothom per trobar la millor sortida a la situació. És per això que el govern impulsarà tres comissions informatives especials, per treballar de la mà de l’oposició, i un Consell de Ciutat en què la societat civil també pugui exposar les seves idees. En aquesta línia, impulsarem un programa econòmic sense precedents per tal d’afrontar l’emergència. Hem aprovat els primers 7 milions d’euros que destinarem a ajudar les persones més vulnerables, el comerç local, les persones autònomes i les empreses. No valen excuses. Cal posar tot el que tenim sobre la taula i abocar-nos a les polítiques que giren al voltant de les persones. El futur passa per l’actitud que adoptem avui.

Amnistia, llibertat i autodeterminació La sentència que hem conegut fa pocs dies és un cop molt dur perquè condemna persones pacífiques, que mai han realitzat cap acció violenta, a penes de presó que sumen prop de 100 anys. Amb aquesta sentència destrossen vides i intenten criminalitzar i acabar amb un moviment democràtic i pacífic. Ara, més que mai, tenim present el nostre veí i amic Raül Romeva. Ell i la seva família no estaran sols, ni tampoc la resta de preses polítiques i presos polítics. Un sistema democràtic sempre s’hauria de basar en el diàleg, en la mà estesa, en la voluntat de construir ponts. Per contra, el Tribunal Suprem ha actuat de forma venjativa. El poder judicial no és qui ha de resoldre o dirimir sobre temes essencialment polítics. I quan ho fa, és l’exemple del fracàs de la política. Pensem com pensem, la ciutadania ens exigeix que arribem a acords. I ens ho reclama pel bé de la convivència i la cohesió social, que alguns, pocs però sorollosos, voldrien veure trencada. Aquesta demanda que aglutina tanta gent d’aquest país, independentista o no, només es pot atendre posant les urnes. La democràcia sempre resol els seus conflictes votant, i l’esforç per dialogar mai és en va. Com a primera mesura d’aquesta voluntat de diàleg, exigim l’amnistia i la llibertat immediata dels nostres companys i companyes.

L’Onze de Setembre ve marcat per la contínua i inesgotable voluntat de bona part del nostre poble de construir plegats una República Catalana, perquè estem plenament convençuts que és el millor instrument per poder bastir un país més just, cohesionat i solidari.

A menys de dos mesos de les eleccions, ja tenim la maquinària en marxa per tal de liderar el govern de la ciutat en els propers quatre anys.