“Diuen que aquest segle XXI és el segle de les dones però no estic d’acord. Crec que el segle de les dones és el segle XX”
La poeta i escriptora santcugatenca, nascuda a Terrassa (18 de novembre de 1941) i veïna de Mira-sol, Marta Pessarrodona torna a les llibreries per partida doble amb la publicació de l’antologia ‘A favor nostre’ (Godall Edicions) i el poemari ‘Variacions profanes’ (Viena Edicions), tot això el mateix any en què ha estat distingida amb el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. ‘A favor nostre’ és un passeig de més de 50 anys de creació poètica, mentre que ‘Variacions profanes’ són poemes inspirats en la relectura de la Bíblia.
Pessarrodona va rebre el dilluns 3 de juny el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la sisena dona en ser premiada amb aquest guardó, al Palau de la Música. “La millor manera que tinc de servir el meu país és maldant per fer molt bé allò que faig, escriure”, ha manifestat Marta Pessarrodona després de recollir el guardó de mans del vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri.
L’endemà de l’entrega de premis ens reunim amb la poeta a la biblioteca que porta el seu nom, la biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona. Arriba, i fa l’entrevista, amb l’Enriqueta o Queta, la seva inseparable gossa. Ens confessa que aquests dies la Queta ha estat moltes hores sola a casa i volia venir. Per l’escriptora tenir una biblioteca amb el seu nom “és un privilegi veure’ho amb vida. Tenint una biblioteca amb el meu nom, Sant Cugat ja ha complert amb mi”.
Quan et van donar el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes vaig llegir bastants titulars amb la frase “la donassa Marta Pessarrodona”, una clara referència al teu llibre ‘Donasses’. Com ho veus?
M’imiten (riu).
Et consideres una “donassa”?
No sé. Jo sé per què vaig triar “donasses” perquè volia dir dones importants sense les quals la història de Catalunya no s’explica igual.
Jordi Cuixart explica en l’epíleg del llibre “A favor nostre”: “És dimarts 29 de gener de 2019 i a la presó de Lledoners són dos quarts de sis de la tarda. Truco a l’amic Marcel Mauri, que està entrant per la porta de casa de la Marta. Ella espera, desconeix qui hi ha a l’altra banda del telèfon i el seu motiu de la trucada”. Com recordes aquest moment?
Total sorpresa! A mi m’havien telefonat al migdia per dir-me que havien de dir-me alguna cosa. Vaig pensar que em trucaven per una altra cosa. Vaig parlar amb Jordi Cuixart per telèfon i a més em van donar la seva carta, que la va escriure des de la presó de Lledoners a finals de gener, just abans que el traslladessin a Soto del Real i el judici.
Anem a parlar de poesia. “A favor nostre” reuneix algunes de les teves obres i és una antologia d’Àngels Gregori. Ella explica que “és possible que alguns lectors hi troben a faltar alguns poemes”. Has trobat a faltar algun poema?
Estic molt contenta d’aquesta antologia. He publicat diferents antologies però jo tinc més ànima d’historiadora que l’Àngels, que a més és una poeta brillant. Com sóc més historiadora, m’agrada tot ordenat cronològicament. Igual que quan faig una llista l’he d’ordenar per ordre alfabètic. Sempre ho faig, des de la cosa més banal, per exemple la llista de convidats del Palau de la Música. En canvi l’Àngels ha fet una cosa molt hàbil que és agafar tres blocs i ha barrejat poemes de diferents llibres segons la temàtica del bloc. Queda molt atractiva com antologia. Tot i això trobo a faltar un poema, però ha estat per culpa meva.
“A favor nostre” s’inclou el poema ‘Beyond Caravaggio’, una peça que també trobem a ‘Variacions profanes’. A més la seva obra ‘Sant Jeroni penitent’ és la portada del poemari. Per què Caravaggio?
M’agrada moltíssim. Tenim la gran sort que tenim un a Catalunya i pensa que de Caravaggio localitzats tenim a tot al món tan sols 70. A mi quan em va colpir molt va ser a Malta, concretament a la Valletta, que és on es troba el quadre de ‘Sant Jeroni escrivint’. A més Sant Jeroni va ser el traductor de la Bíblia. La Vulgata és de Sant Jeroni. ‘Variacions profanes’ és precisament un llibre que l’he escrit vivint a Sant Cugat però que vaig començar l’any 1998. Pel que fa al títol no el tenia clar i un dia anava per Sant Cugat pel centre amb cotxe, a la rambla del Celler, i se’m va ocórrer el títol de llibre: Variacions Profanes.
En el llibre surt una de les ciutats que més t’agrada, Jerusalem. Què em recomanes d’aquesta ciutat?
No tenir por, si esperes que l’actualitat política estigui bé… Si estigués tan malament, les ambaixades ja avisarien. He estat en la segona Intifada i he sobreviscut. És una ciutat fanàtica però espectacular. I pels que som de tradició cristiana o ens agrada la Bíblia, imagina’t.
Sempre has estat molt compromesa amb el feminisme. Ara algunes escriptores espanyoles han lamentat l’exclusió de les dones de premis i institucions del sector perquè segueixen sent “considerades quotes”. Com ho veus?
Del tot, mira els jurats. Per exemple en el jurat del premi Gabriel Ferrater soc l’única dona. Encara hi ha molt camp per córrer. Diuen que aquest segle XXI és el segle de les dones però no estic d’acord. Crec que el segle de les dones és el segle XX, quan en el món occidental s’aconsegueix el vot i el moviment d’alliberació de la dona. Però encara queda per córrer.
I el moviment feminista actual?
Molt esponerós. Les dones de la meva generació, no és que ens passéssim el dia adorant a Carme Karr o Dolors Monserdà, però teníem molt respecte per les que havien vingut abans. Ara hi ha molta dona que sembla que s’ho estigui inventant tot i no hi ha res inventat. És una lluita que encara existeix però que té una tradició.
Què diria una de les grans impulsores del feminisme, Virginia Woolf, sobre la situació actual de la dona?
No sé, generalment no acostumo a fer parlar morts. Però la seva aportació va ser molt important, això sens dubte.
A part d’escriure, quins hobbys tens?
Doncs estar amb la Queta (la seva gossa), jugar a golf i moltes altres coses. No m’avorreixo mai!
Has pensat a retirar-te?
No! I espero i desitjo no pensar-ho.
Vas tancar la llista del partit de Ballart a les eleccions municipals de Terrassa. T’agrada la política?
No, considero que jo no serveixo. Jordi Ballart va estripar el carnet del seu partit perquè el seu partit havia donat suport al 155. Em va semblar un desastre el 155 i m’ho segueix semblant. El vaig felicitar i li vaig dir que si un dia el podia ajudar, l’ajudaria. Ell va creure que per les eleccions municipals era el moment de demanar-me que tanqués la seva llista. El vaig advertir que el podria beneficiar o perjudicar perquè no agrades a tothom.
Sant Cugat ja disposa d’un itinerari literari dedicat a Gabriel Ferrater. T’agradaria tenir un itinerari literari Marta Pessarrodona?
M’estan creant un itinerari literari, m’han demanat permís per fer-lo. Però no sé quan estarà obert. Veure un itinerari literari sobre les teves obres en vida és fantàstic! Sant Cugat té coses molt sorprenents.
Quin és el lloc més especial per tu de Sant Cugat?
M’agrada molt en conjunt. M’agrada no viure al centre però hi ha molts llocs que m’agraden de Sant Cugat. Lamento molt que el camp de golf públic de Can Sant Joan estigui tancat i destrossat. M’agradaria que tornés a ser un camp de golf. Era molt bonic tenir un camp de golf públic. El que m’agrada molt de Sant Cugat és que 15 dies després de venir a viure a la ciutat ja em consideraven santcugatenca. És un sistema molt americà però bonic de considerar una persona de fora “dels nostres”.
