“De jove no m’hauria presentat a un càsting d’OT”
“Mai diré públicament que un artista ha de canviar la lletra d’una cançó o demanar disculpes”
El dijous 13 de setembre, Manu Guix (Barcelona, 8 de desembre del 1979) porta el seu nou disc, ‘Després de tot’, a Sant Cugat en el marc del Festival Vincles i en un entorn immillorable com és el Celler Cooperatiu. “Veureu un concert fantàstic on interpretaré les cançons del meu últim disc. La gira que estem fent per tota Catalunya està funcionant meravellosament. Els garanteixo una nit de bona música i felicitat”, assegura amb entusiasme Guix. A més es tracta d’un dels recopilatoris més importants per l’artista: “És el disc del qual em sento més orgullós”.
No és el primer cop que el director musical més mediàtic del país visita la ciutat. Hi ha estat diverses vegades, sobretot per musicals com ‘El Petit Príncep’ o ‘Geronimo Stilton’. Per Guix aquest estiu ha estat molt productiu. A més de la presentació del seu últim disc, prepara nou musical amb el seu “germà artístic”, Àngel Llàcer. A més, ha assistit als càstings finals del programa de televisió ’Operación Triunfo’ així com a la gira de concerts dels “triunfitos”. Però tranquils, entre concert i concert encara té temps per a la família i ens confessa que de tant en tant surt a sopar amb l’Amaya, l’Alfred, l’Aitana, l’Ana Guerra i companyia. Pel director musical no són simples concursants i els anomena els “nens”. Uns nens dels quals se sent molt orgullós.
El dijous 13 de setembre actuaràs a Sant Cugat en el marc del Festival Vincles on portaràs les melodies del disc “Després de tot”. Un àlbum molt vital!
És un àlbum vital que intenta transmetre alegria i optimisme. Fet de cançons honestes que expliquen històries i que parlen de sentiments quotidians. Un disc que intenta fer somriure.
Amb la santcugatenca Nina has compartit grans moments a l’Acadèmia d’OT. Us veieu?
De tant en tant ens anem enviant algun e-mail i em va explicant el què va fent. Intentem no perdre el contacte. Tot i que és difícil perquè ella porta una vida molt agitada de feina i jo també però cada pocs mesos sempre rebem consell l’un de l’altre.
Has estat de gira amb ‘Operación Triunfo’. Ha canviat la relació amb els nois i noies un cop han sortit de l’acadèmia?
Ha canviat una mica. Tot i que per mi dins de l’Acadèmia tampoc eren alumnes. El que jo faig no és fer de “professor”. Faig de director musical al programa i fora d’ell. Per mi són companys de feina d’ençà que va començar el programa, tot i això ara hi ha més confiança. És increïble veure com han après. Participar en un programa com OT és com una mili que et dóna unes taules increïbles.
Com veus els seus ‘singles’ en solitari? Els has donat algun consell?
Estic constantment en contacte amb ells i tots m’ensenyen les seves cançons abans que surtin. Em demanen què en penso. No només a nivell musical sinó també en altres qüestions com la seva relació amb la discogràfica i amb els seus mànagers. No tots tenen clar qui són i què volen fer.
Has format part de totes les edicions del ‘talent’ i coneixes tots els seus secrets. Com creus que serà l’edició d’aquest 2018?
El nivell dels càstings pel següent OT ha estat fantàstic. Ara s’ha presentat moltíssima més gent, per tant les possibilitats de trobar gent bona són molt més grans. Estic segur que tornarem a tenir un gran repartiment.
S’ha dit que l’edició del 2017 ha estat la millor.
L’edició 2017 ha estat la millor des de la meva experiència, la que més he gaudit, amb la que més he connectat amb els nens. Per això ha estat la millor, ja que parlo de des de la meva pròpia experiència.
De jove, t’hauries presentat a un càsting d’OT?
Suposo que no. No, per una qüestió de vergonya. Em considero molt vergonyós i quan tenia l’edat per presentar-me, el 2001, tenia 22 anys i ni m’ho vaig plantejar. Directament em va venir la Nina i em va oferir la feina de director musical. Això de sortir en un ‘reality’ i estar tan exposat, tot i que ho estic bastant amb la feina que faig… prefereixo estar en una segona línia.
Has estat pare durant el programa. Com ha estat combinar la paternitat amb el ritme frenètic de l’acadèmia?
Ha estat una edició molt dura en aquest sentit perquè he anat la majoria de nits sense pràcticament ni dormir. Ha estat molt dur però tots els que són pares ho entendran.
Com ho portes que els mitjans parlin de la teva vida sentimental i íntima?
No ho porto de cap manera, ja que m’és igual. El més important és que jo no en parlo mai. Puc fer una foto a Instagram per dir que he estat pare però això és tot el que dic. No li he donat més bola i quan m’han volgut fer entrevistes per parlar de la meva vida he dit que no, ja que no m’interessa.
Et molesta que la premsa i els fans se centrin en la vida sentimental d’alguns concursants com Aitana i Cepeda?
M’és igual. Saben on van entrar i què hi ha quan entren en un programa com aquest. Ara estan patint les conseqüències i els danys col·laterals, cosa que és normal. L’únic que em preocupa és que ells s’ho prenguin bé i que tinguin els peus a terra.
I que els concursants d’OT se’ls anomeni “triunfitos”?
No. No és un terme pejoratiu. Ni de bon tros. Són “triunfitos” perquè surten d’OT. Ho trobo graciós.
Com veus les crítiques cap a certs artistes que fan música com el reggaeton amb lletres políticament poc correctes. Per exemple Maluma o Becky G, que fins i tot OT va fer canviar la lletra de la seva cançó ‘Mayores’?
Per davant de tot defenso la llibertat d’expressió, que crec que avui en dia la tenim molt amenaçada. Si escolto Maluma i té una lletra sexista, la meva decisió és no escoltar-ho i no donar-li bola. Però mai diré públicament que ha de canviar alguna cosa o demanar disculpes. Tots tenim la llibertat de decidir què volem escoltar, a què volem donar suport i què és el que volem que ens importi una merda. Hem d’exercir aquesta llibertat i sempre des del respecte als creadors. El més important de tot és la llibertat d’expressió.
Però són lletres a vegades sexistes i racistes?
Crec que és una reflexió que ha de fer molt més un mitjà de comunicació, per exemple una ràdio, a l’hora de decidir quina música punxa i quin suport dóna a certs artistes. Jo com oient i consumidor de música, la gent que faci el que vulgui, que jo escoltaré el que em doni la gana.
Al setembre estrenes ‘La Jaula de las locas’ amb un altre gran amic teu, Àngel Llàcer.
Serà el musical de la temporada. És una producció molt ambiciosa, de gran format i un clàssic. A més, amb un missatge fantàstic: trencar els prejudicis i ser lliures, sentir-nos orgullosos del que som. Estrenem el 20 de setembre al Teatre Tívoli de Barcelona.
Quines cançons podem trobar a la teva llista de reproducció?
Una mica de tot. M’agrada descobrir coses noves i que els nens d’OT em diguin quins grups els agraden ja que no en conec cap. Com a productor tinc l’obligació de posar-me al dia i d’estar pendent del que es fa i el que es porta.
Per acabar, he llegit que balles ‘Lo malo’. Noemí Galera i tu vau defensar molt aquesta cançó!
Ballar, en la intimitat. Ballo fatal, no sé ni caminar damunt d’un escenari. Però m’ho passo bé!
