Per Xènia Amorós, Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC)
La “Llei Aragonès”, nom amb què s’ha popularitzat la Llei de Contractes de Serveis a les Persones, proposada per ERC, es troba molt a prop de ser aprovada al Parlament, amb el suport del PSC i de tots els partits de dretes de l’arc parlamentari.
Aquesta llei, de tall fortament neoliberal, regula la contractació dels serveis a les persones (salut, educació i serveis socials), molts d’ells gestionats actualment de forma directa per l’administració, elimina les formes no contractuals, com els convenis o els concerts, i obre la porta a una externalització massiva de serveis necessaris per a la vida que donen resposta a drets fonamentals.
Ens han volgut vendre una “llei anti-florentino”, amb contractes que inclouran clàusules socials i on el preu tindrà menys pes, però s’han oblidat d’explicar que és impossible impedir que les grans empreses multiservei es presentin als concursos, unes empreses que, d’altra banda, no tindran cap dificultat en dir que compleixen tots els requisits, ja que la llei no estipula cap mecanisme per controlar el compliment dels contractes, i que el canvi de ponderació del preu, els permetrà augmentar els seus marges de benefici. I d’on surt el benefici? Doncs de l’augment el cost del servei (és a dir, encarint-lo per a l’administració), de l’empitjorament de la qualitat o de la precarització de les treballadores (i dic treballadores, perquè es tracta de sectors altament feminitzats). O millor encara, de totes tres a la vegada.
Però això de criticar les externalitzacions no ho he inventat jo, sinó que un organisme tan poc sospitós de ser revolucionari i bolivarà com el Tribunal de Comptes Europeu, en un informe publicat el 2018, ja tocava el crostó a Espanya per l’abús de les anomenades “col·laboracions público-privades” i recomanava limitar les externalitzacions, a causa de la ineficiència, sobrecostos i problemes de transparència (també coneguda com a corrupció) que comporten.
Els Florentinos del món poden estar contents, si aquest despropòsit no s’atura, enriquir-se a costa dels drets fonamentals, estarà perfectament regulat i ben vist.
