Jordi Corretja

Per Jordi Corretja, Espai de trobada La majoria de la gent ja té una actuació responsable i es protegeix d’aquest virus maleït que és el coronavirus. Es tracta de mesures d’higiene, que segurament eviten agafar altres virus, relacionar-se presencialment amb un reduït nombre de persones i prendre mesures de protecció quan sortim al carrer o ens relacionem amb més gent. De tota manera calia fer alguna cosa davant l’augment de casos positius, no sabem si a causa d’una minoria que no pren mesures, o bé perquè és una cosa inevitable per molt que ho vulguem frenar. Les mesures de confinament per dir-ho d’alguna manera d’aquesta segona onada del virus són una mica menys imbècils que les primeres. Fixeu-vos que no dic més intel·ligents sinó menys imbècils. A la primera onada que es van saturar els serveis mèdics, potser per la inexperiència i alhora improvisació es van tancar tots els negocis menys els d’alimentació i altres serveis essencials. A veure si pots anar a comprar al supermercat amb mascareta i afluència limitada sense risc ara s’ha vist que també es pot fer a una botiga genèrica que no sigui d’alimentació aplicant els mateixos criteris. Però van obligar a tancar sense deixar de cobrar impostos i a vegades no pagant a temps les ajudes promeses. Després ens van tancar tots a casa, però tranquils que si moriu de colesterol alt o sucre alt o d’un atac de cor per no fer exercici no surt a les estadístiques de la covid i tots contents. Ara han tancat tots els bars i restaurants, només poden obrir per oferir quelcom per emportar-se. No importa si alguns prenien les mesures pertinents i altres no, tots al mateix sac. Després per evitar “el botellón” de joves a la nit, tots a casa a les deu de la nit. Aquí a Catalunya som més estrictes que la norma, si a la resta de l’estat era a les 23 h, hora suficient per evitar festes a la matinada, aquí fixem les 22 h com bons minyons, mentre que qui ha ideat aquesta mesura fa festes multitudinàries a Madrid, i no passa res. No dic que no s’hagin de prendre mesures addicionals, però creieu que dictant normes forassenyades la gent obeirà? Per exemple, una parella que no viuen al mateix pis, n’hi ha moltes joves i grans, amb la lògica del confinament teòricament no poden ni fornicar ni fer-se petons, però és clar, els prostíbuls oberts. En fi, no es tracta de no posar mesures per evitar la propagació del coronavirus sinó de posar mesures intel·ligents i no indiscriminades.

Per Jordi Corretja, Espai de trobada Moltes vegades tenim la temptació de negar coses perquè “no és científic” o bé creure que les coses són com són, com si no es pogués descobrir una alternativa al nostre coneixement. Últimament amb la revolució tecnològica dels nostres dies està relativitzant aquesta creença però moltes vegades rebutgem plantejaments si no ens els demostren. I jo em pregunto, la ciència abans de demostrar-la que és? Quan encara no està demostrat investigadors ho han estudiat i han presentat conclusions, i després una cosa que no era ciència ha passat a formar-ne part. Hi ha camps com l’astrologia que estudia la influència dels astres sobre el comportament de les persones. Hom pot dir que això no està demostrat però caldria dir-li que el contrari tampoc i per tant no es pot descartar. De fet, si que hi ha una demostració que el sol i la lluna influeixen sobre el comportament dels éssers vius que hi ha a la terra per tant es tracta així de veure quina interpretació concreta es fa, que també en pot haver d’equivocades però al cap i a la fi és un terreny obert a l’estudi i a la investigació. Jo animaria la gent a investigar el que no està demostrat en tots els terrenys, i a innovar perquè això és la clau del desenvolupament.

Per Jordi Corretja, Espai de trobada Pràcticament tothom estarà a favor que cal lluitar contra el canvi climàtic i baixar les emissions de CO₂ per salvar el planeta. El problema comença que quan es prenen mesures concretes i cal un petit sacrifici de cadascú, tothom es posa les mans al cap. Ara, fins i tot, ha sortit una campanya contra l’anella verda sense cap mena de rubor. Aquestes mesures s’estan implantant a tot arreu, i sí, un cotxe no és el culpable de tot l’escalfament global però sí la suma de tots els cotxes a Sant Cugat i a tot el món. Un dels arguments en contra és el caos i el col·lapse que genera només posar un carril pels cotxes i l’altre per les bicicletes. Potser cal pensar a agafar només el cotxe si és imprescindible, com ara portar gent gran amb poca mobilitat i fer el trajecte, per exemple, a l’estació caminant o en bicicleta. Si anem més lluny, en alguns casos tot i que també podem anar caminant, també podem agafar rutes alternatives. Així per anar a Mira-sol o al centre comercial podem anar per la ronda nord, al costat de la Renfe, zona no afectada per l’ampliació del projecte de l’anella verda. Amb l’anella verda cal paral·lelament un canvi de cultura i circular menys en vehicles contaminants si no és necessari, i així el trànsit en les zones afectades serà més fluid. La supervivència del planeta terra és una bona raó per fer aquests petits sacrificis. I permeteu-me dir-vos que mentre pugueu fer exercici feu-lo perquè si no us rovellareu i també és dolent per la salut.

Per Jordi Corretja, Espai de trobada Finalment es trasllada la diada de Sant Jordi al 23 de juliol. Es tracta d’un intent per minimitzar pèrdues en sector editorial i de les flors. Però aquest 23 d’abril no ha de passar com si res… És un moment de retrobament amorós, difícil quan convius amb la persona que estimes i estàs amb ella les 24 hores del dia durant tants dies, però cal trobar el detall que faci únic aquest dia. També resulta difícil si vius separat o separada de la teva parella. Normalment les persones valorem més quelcom amb la seva absència i en aquests casos l’amor amb una bona comunicació creix més que mai. Però aquest Sant Jordi és un dia de l’amor en general, dedicat als que han marxat, a la teva gent, coneguts i per què no, també són bons moments per desconnectar d’internet i llegir algun llibre interessant. A més, recorda que el comerç local ofereix llibres i roses amb servei a domicili. Bona Diada!

No hi ha cosa més meravellosa que l’amor. N’hi ha de molts tipus, és cert, però el que ha omplert més pàgines de novel·les i lletres de cançons i guions de cine per diferència és l’amor de compartir en parella un projecte de futur i una il·lusió de present. En una societat com la nostra on hi ha tantes separacions també és una oportunitat per aquelles persones que som solteres. El problema comença quan et fixes amb qui no es fixa precisament en tu. Com bon jugador d’escacs traces una estratègia i en comptes d’explicar-li que no vas amb ningú, comences a tenir relacions per despertar ni que sigui una mica de gelosia. I, potser, això atreu en un primer moment la persona que estimes, però de la mateixa manera que s’ha apropat s’allunya precisament perquè no ets exclusiu. Hi ha un moment molt dolorós en una partida d’escacs en què comences a calcular variants i totes són perdedores. Passa el mateix amb l’amor, costa acceptar les derrotes i més quan la causa és el que diran o pensaran o bé he dubtat però al final és no. I quan veus la partida perduda no hi ha més remei que abandonar, no val demanar taules, només incomodes a l’altra persona, has perdut i prou. La propera partida serà d’aquí a un temps o amb una altra persona? No ho sé, però el que sí que puc dir és que m’ha agradat jugar aquesta partida.

Quan la pols es torna fang Hem vist fa pocs dies com sota les ordres dels EUA s’assassinava un alt càrrec militar de l’Iran. L’excusa és que estava planificant atacs contra els americans. Un cop més, els aliats d’occident han passat a ser els dolents ara. I anem jugant a crear discòrdia al pròxim orient armant presents aliats que seran futurs enemics, un joc que no s’acaba mai i que penso que el petroli importa bastant en la seva motivació. Europa s’ha de desmarcar d’aquesta política exterior dels EUA i acollir d’una vegada els que fugen de la guerra de Síria per exemple. Europa trontolla perquè està perdent els valors democràtics. Ara mateix no garanteix la legitimitat del vot dels europeus retirant la immunitat a Junqueres davant una sentència que era nul·la. I Finalment convé ser conseqüents i integrar els refugiats de les guerres que ha provocat fins ara Europa amb els Estats Units d’Amèrica. No val a mirar cap a una altra banda o fer seguidisme d’un país que assassina a canvi de petroli.

“Per nadal tothom al corral” Ja el tenim aquí, ja tenim un altre Nadal a la cantonada, moment màgic quan érem petits, temps de retrobament amb els teus i cada vegada més absències destacades que no tenen remei, però malgrat tot, l’esperit nadalenc arriba cada any i és motiu de felicitat per a moltes persones, creients o paganes, ja que ho associem a retrobament familiar. Són temps durs, no tothom podrà estar a prop de la seva gent. Hi ha moltes famílies amb joves que han hagut de marxar per trobar oportunitats que aquí no tenien. També hi ha gent nouvinguda de diverses religions que han deixat enrere molts éssers estimats. També tenim presos polítics, pares o mares que no podran estar amb els seus fills ni familiars el dia de Nadal. Però malgrat tot, crec que hem de celebrar el Nadal mentre puguem en homenatge als que no hi són i pels més petits i petites. Celebrant que Jesús va néixer, un Jesús que es revoltaria contra les injustícies que han fet i fan amb el seu nom. Recuperem l’esperit del Nadal, màgic però no consumista, de retrobament, de gestos de fraternitat. Entre la gent d’aquí i la nouvinguda i al revés, perquè la gent nouvinguda es deixi estimar per la gent d’aquí perquè normalment han rebut tant que no se’n fien de ningú. Per una Catalunya multicultural amb personalitat pròpia, Visca el Nadal!!

Contra la sentència, independència! “Finalment ha arribat la sentència del Tribunal Suprem. Una sentència que només hagués estat justa si hagués estat absolutòria. Però no, l’estat s’ha venjat i no li importa inventar-se uns delictes inexistents per perseguir coses com convocatòries de manifestacions pacífiques, el dret a debat d’un parlament o bé perseguir posar urnes quan fins i tot això que estava al codi penal espanyol posat per Aznar ho va derogar el Zapatero. Però a Espanya tant li fa, totes les formes de lluita empra contra les reivindicacions independentistes, passant per les clavegueres de l’estat, utilitzant la mentida i banalitzant el terrorisme. I el resultat és una condemna de 100 anys de presó en conjunt a unes persones honrades mentre que lladres i terroristes d’estat han estat indultats. I així ha estat com la violència ha aparegut a Catalunya, una violència buscada des de l’estat per desacreditar el moviment independentista i per justificar la repressió. És per això que ara no ens vinguin tots els pseudointel·lectuals de tertúlia de mitjans espanyols de responsabilitzar l’independentisme i els seus dirigents. El menyspreu i la injustícia junt amb la negativa a dialogar, primer de Rajoy i després de Sánchez, són els veritables responsables del que està passant a Catalunya, on aquesta setmana hi ha hagut multitudinàries protestes pacífiques coexistents amb episodis violents. La dreta espanyolista aprofita per demanar un nou 155. Quin descobriment més apassionant han tingut aquests de poder governar un territori sense ser escollits a les urnes. Què volen? Que augmenti la violència? I després es queixaran del que hauran provocat? Davant d’uns dirigents espanyols tan irresponsables potser Europa hauria de fer un 155 a Espanya.

Hi ha molta gent catalana desencisada, que no tota, amb el moviment polític independentista i les raons que tenen no poden ser més contradictòries.

Alegria, és Festa Major “Alegria, és Festa Major” és un títol d’una cançó de la Trinca, un grup musical dels anys 70 i 80 a Catalunya i que recomano tornar a escoltar les seves cançons. Sí, arriba la festa major a Sant Cugat i en aquest temps de pas de la primavera a l’estiu els carrers i places de Sant Cugat s’omplen de petits i grans que volen celebrar la Festa Major. Alguns viuran un primer amor, altres gaudiran amb els companys/companyes estimats, d’altres festejaran, i és que l’amor és el motor de les nostres vides, amor per la parella, però també amor pels pares, avis o fills i filles. És un bon moment per prendre quelcom amb companyia d’amics i amigues i gaudir del bon clima mediterrani per aquests dies a l’aire lliure tot escoltant la música que ens anima l’ànima. És important gaudir del present perquè un cop aquest temps hagi passat ja mai més el tornarem a viure, el podrem recordar però és important ser feliç mentre es fa una cosa i sent-ne conscient de tot això. Finalment recordar també els presos i preses polítics catalans/nes que estan injustament privats de llibertat sense poder abraçar els seus éssers estimats ni de gaudir el seu temps lliure com més els hi plagui. Un petó ben fort per a tots ells i elles, desitjant la seva llibertat ben aviat.