Jaume Asens

“Sant Medir 2018” Sant Medir 2018, el cel és d’un blau impecable, el sol escalfa amb aires de primavera, el poble gaudeix amb la cultura popular i l’aire porta flaires de carn a la brasa… I paro, i penso, i la música es va afluixant i la llum es va esvaint i el cor se m’encongeix i sento una fredor. Com un núvol negre que embruta aquest cel radiant m’envaeix el record de les persones embolcallades per la foscor de les presons d’Estremera i Soto del real. Veig els ulls brillants dels nens i les nenes que llueixen davant dels pares i els avis les seves habilitats apreses en hores d’assaig, els vestits fets per ocasió, els aplaudiments plens de tendresa.. i penso en els ulls dels fills dels empresonats a 600 km d’aquí, que es pregunten… Per què?? Què ha fet el meu papa per no poder gaudir de la llum de la seva terra? Per què no em pot portar a l’escola com als altres nens?? Fins quan no li podré fer una abraçada en llibertat, sota el cel blau???